Teresa Sagrera | 10:00
Opinió

Com més feina tinc, més garbuix hi ha a la taula de l’altell

Fa massa que vivim dins d’una ampolla sacsejada

Dilluns 3 de maig de 2021
Tarda
M’ha arribat l’original amb les correccions per revisar d’una novel·la que ha de sortir publicada a l’octubre. És emocionant. Del matí fins a mitja tarda treballo en la nova novel·la. A la tarda dedico una estona a la revisió de l’original. Treballar per calaixets.
Com més feina tinc, més garbuix hi ha a la taula de l’altell: tres novel·les i un llibre d’assaig, quatre llapis platejats i un de groc i negre, dues gomes, una agenda, mapes i una línia del temps feta amb tres fulls DIN A4 enganxats, una grapadora, una lupa, unes tisores, un bolígraf blau i un retolador vermell, un arxivador amb fundes transparents, post-its, uns auriculars amb cable, la tassa de l’últim cafè, una flor d’espígol de paper que em van regalar els alumnes dins d’un pot amb altres estris d’escriure, una llibreta on prenc notes i una altra on registro els personatges, el pot de l’aigua, plecs de fulls grapats amb apunts que he agafat mentre em documentava, un bol petit de terrissa verda amb dues maquinetes i un telèfon fix. Al davant, la pantalla i una fotografia dels meus fills quan eren petits i un suport d’una vaca amb una pinça amb quatre fotografies de carnet de la família.

Dimarts 4 de maig de 2021
Tarda
He acabat de llegir Boulder d’Eva Baltasar, més enllà que l’hagi trobat molt ben escrita, hi ha una qüestió que m’ha sorprès especialment: veure que la protagonista, una dona lesbiana amb un rol d’antiheroïna, en més d’un moment segueixi els antics patrons de la masculinitat.

Dilluns 5 de maig de 2021
Tarda
Isabel Ayuso ha guanyat les eleccions a la Comunitat de Madrid. És trist veure com les forces d’esquerra reculen, mentre que el PP ha quedat a un pas de la majoria absoluta. Només em consola la desaparició de Cs i comprovar que encara hi ha polítics de la talla d’Iglesias, llàstima que els bons són els que saben quan han de dimitir.

Dijous 6 de maig de 2021
Tarda
Aquesta tarda tinc una reunió on line, m’arreglo com si fos presencial i hi ha aquell punt en què et pares i penses: “Què faig, em poso colònia?”

Divendres 7 de maig de 2021
Tarda
He anat a dinar amb uns amics, hem menjat a la terrassa i amb totes les mesures. Els sobretaules són de les coses que més trobo a faltar. Quines ganes d’anar recuperant totes aquestes llibertats perdudes.

Dissabte 8 de maig de 2021
Tarda
El matí és clar, sortim a caminar. L’estepa negra s’ha fet mestressa del bosc i les branques de les acàcies de la riera pengen pels ramells de flors perfumades. Aquest matí han fet un trasplantament de ronyó a una alumna de l’escola, tot ha anat molt bé. És una gran alegria per a mestres i companys. Endavant, valenta!
La victòria independentista a Escòcia és un punt d’optimisme, mentre a casa nostra som incapaços per posar-nos d’acord per formar govern. Emprenyada i decebuda! A mitjanit s’acaba l’estat d’alarma i es preveu que sigui rebut amb molta eufòria. Si sacseges una ampolla de cava molt fort durant massa temps, és previsible que esclati. La repressió acostuma a fer aquest efecte. No tinc pensat fer res en especial, però em complau que sigui perquè jo ho trio.

Diumenge 9 de maig de 2021
Tarda
Sortim a caminar, fa calor. Quan es parla d’alliberar patents de les vacunes, m’arriba el full parroquial d’avui de mossèn Prakash Chukka, rector de les esglésies de Sant Genís i Santa Maria de Palau-solità i Plegamans. Viatja sovint a l’Índia per visitar Koilakuntla, el seu poble natal, on hi ha el centre d’acollida de la ONG Haribala que ell va fundar. Aquesta vegada el panorama que ha trobat era més desolador que mai. Les escoles estan tancades des del 21 d’abril. Per què el país que fabrica més vacunes del món està patint una situació tan greu? Ell ho atribueix a un cúmul de circumstàncies, no només a la nova variant. L’Índia és un país 1.300 milions d’habitants –amb ciutats amb una població d’entre 7 i 18 milions–. Després de la primera onada es va caure en un accés de confiança –tant el govern, com la població– i es van reduir gairebé totes les mesures sanitàries, s’han fet pelegrinatges massius a santuaris, eleccions a cinc estats… És un país on una minoria controla una gran quantitat de recursos naturals, amb abusos de poder, greus problemes de corrupció, el sistema de castes, molta pobresa i ignorància. Per això insisteix que l’única forma de lluitar contra tantes desigualtats és la formació intel·lectual i humana.