| 12:19
Opinió

La 'nova normalitat' no es pot confondre amb la normalitat de tota la vida.

Falta una eternitat per a Nadal

Els primers dies d’aquesta mena de desconfinament tou que va arrencar dilluns ha coincidit al Vallès Oriental amb una millora de les xifres d’afectats i contagiats de la Covid-19. Els vallesans han tornat a recuperar les terrasses de bars i cafeteries amb timidesa, sobretot perquè el fred i la pluja d’aquests dies no han acompanyat gens, i han tornat a entrar als establiments de restauració fins al límit del 30% de l’aforament. També han aixecat la persiana els gimnasos, que es queixen que la prohibició de fer servir les dutxes no agrada als clients. I aquest dissabte i diumenge, la gairebé totalitat dels teatres municipals de la comarca oferiran espectacles per als seus veïns. I és que cal recordar que el confinament municipal dels caps de setmana continua vigent, de manera que la mobilitat entre poblacions està prohibida per a qualsevol activitat recreativa. Els sectors més afectats pels corona-confinaments començarien, doncs, a tenir eines per agrupar una pinya, però encara són ben lluny de plantejar-se un castell i encara menys de fer l’aleta.

Mentrestant, els hospitals de Granollers i Mollet han registrat el tercer descens consecutiu del nombre d’ingressats i semblaria que s’estaria consolidant la disminució de la pressió assistencial. Són bones notícies, certament, però no es pot oblidar que tenen a veure amb les mesures dures d’aquests dies: confinament nocturn, confinament municipal, tancament d’establiments… A hores d’ara, el risc de rebrot arreu del Vallès Oriental arriba fins a 256, a Granollers només, a 284, i a Mollet, a 337. Aquesta ràtio hauria d’estar per sota de 100. I encara una altra constatació: allò tan popular de “salvem Nadal” pot convertir-se en un bomerang que torni per colpejar amb més defuncions i més malalts de Covid-19. Falta una eternitat per a les festes de Nadal i Cap d’Any i, des de l’estiu, qualsevol previsió en l’evolució del virus s’ha tornat un fer volar coloms que la realitat als CAP o als hospitals ha fet aterrar ràpidament i traumàticament. Fet i fet, l’alarma continua. La nova normalitat no es pot confondre amb la normalitat de tota la vida.