Paco Monja | 09:09
Opinió

Santi Subirana, ceramista

Fascinat pel fang

Dimarts al matí. Cafè al bar-restaurant El Trull del Casino. Trobada amb el ceramista Santi Subirana i Soto (Granollers, 1952). Jubilat de les seves obligacions de botiguer des de 2018, en què va tancar la botiga del carrer Girona, continua modelant la seva obra artística al seu taller. Lligat de tota la vida al negoci familiar que va fundar el seu besavi Fèlix Polls el 1921 i amb el precedent d’una nissaga de terrissaires que van continuar després Maria Polls i Miquel Soto, Anna Soto i Joan Subirana i, finalment, ell i la seva dona, Anna Maria Teixidor, se sent realitzat de les satisfaccions que li ha donat el fascinant ofici de la ceràmica.

Detalls de la vida del ceramista s’expliquen al llibre Subirana. Ceràmica, un treball presentat fa només uns dies i realitzat per Enric Garcia-Pey: “Des del seu primer moment, el seu entorn més proper foren aquelles terres ocres, tirant a rogenques, que tan bé anaven a rajolers i terrissaires, molts dels quals van acabar per instal·lar en aquesta zona els seus punts de treball i d’extracció, tan abundants a la geografia granollerina del tombant dels segles XIX-XX, amb rajolers populars i coneguts com en Rayo i en Maynou.”

En Santi Subirana parla amb passió quan recorda els seus inicis en un negoci que va anar passant de pares a fills durant diverses generacions. Més enllà de la formació acadèmica i de fer estudis de Belles Arts i d’Història de l’Art, Subirana insisteix en la gran importància que va tenir per a ell poder alternar aquesta formació amb els treballs que va fer des de jovenet a la fàbrica d’escultura i ceràmica dels seus pares. D’aquí la seva ràpida i estreta relació amb el torn i el fang, instrument i matèria que l’han acompanyat tota la vida.

El 1976 en Santi va començar a interessar-se per la ceràmica de nova creació, investigant les arts d’esmalt i els vernissos de plom. Després va apostar per noves tècniques: engalbes, òxids, colorants, esgrafiats, monococció a alta i baixa temperatura, forn de llenya, gas i elèctric, decoració sota coberta, rakú, preparació de fórmules de gres i porcellana, l’ús de l’esmalt blanc i opac, els esmalts satinats i mats… Entre els professors i mestres que el van preparar destaquen l’Angelina Alòs, que el va endinsar en la química dels colors, la Dolors Ros i en Greg Conway, professor de l’Escola de París.

Durant els anys que va estar al capdavant de la botiga, en Santi va compaginar la fabricació i comercialització de la coneguda com a ceràmica popular (o sigui, olles, cassoles, gerros, testos…) amb la seva faceta d’artista ceramista. Pel que fa al primer cas, una qüestió a destacar: el ceramista explica que va intentar sempre dotar a les seves creacions d’un segell cultural i d’una identitat personal, empremtes fàcils d’observar en les seves obres, entre les quals unes quantes Porxades molt presents als prestatges de moltes llars de Granollers. Tenint sempre ben present el treball i les figures dels ceramistes Llorens Artigas i Antoni Cumella, en Santi va presentar el seu treball per primera vegada a Granollers el 16 de febrer de 1984 a la Sala de Cultura Sant Jordi. Després van seguir unes quantes exposicions més pel Vallès, Barcelona… Garcia-Pey valora el gran salt qualitatiu que l’artista va donar la dècada dels anys 90 del segle XX: “La seva obra és reconeguda per acadèmies internacionals de diversos països. Acadèmies d’arts, ciències i lletres de França i Itàlia en les quals participa com a acadèmic en els seus esdeveniments amb catàlegs, llibres, exposicions, premis… Aquest és un important punt d’inflexió en el seu recorregut artístic i professional, un fet que va marcar en definitiva la seva carrera.”

Enric Garcia-Pey defineix també l’artista: “És un home independent, discret, treballador, creador, dedicat en cos i ànima al seu art i les seves derivades, que l’ha portat a fer exposicions individuals i col·lectives a casa i a fora. Al llarg dels anys ha estat reconegut, premiat i llorejat sobretot en àmbits forans: a Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Suïssa, els Estats Units…” La seva obra figura en nombrosos índexs bibliogràfics d’artistes contemporanis i arts plàstiques d’arreu del món: Barcelona, Milà, París

Amb ganes de continuar aportant noves creacions, en Santi pensa en nous objectius i en la possibilitat, projecte en el qual està treballant, de poder presentar una gran exposició al Museu de Granollers el 2024.