Encara hi ha gent que em diu a la cara: “Tu no ets catalana.” Abans m’afectava –i molt–, però ja no m’importa. I continuaré dient-ho

Fàtima, 27 anys. Mare, estudiant, mestressa de casa, treballadora en actiu i obesa (per a mi, això últim, és el més pesat, mai millor dit). M’agrada començar les històries pel final –que, ja l’avanço, és un molt bon final–, però l’inici no té res de bo. Ara mateix estic aquí amb la petita de la casa sota el braç, que crida l’atenció constantment. Així és difícil concentrar-se però, tot i això, vull començar aquesta història. Pel final. Tinc una sensació de benestar, de no poder…