Els feminismes procuren les seves revolucions quotidianes sent radicalment democràtics

La cardedeuenca Fatima Zohra Bouhya, advocada i responsable de l’àrea d’exportació de l’empresa Caffè Ravezzi / foto: Griselda Escrigas No seria gens agosarat afirmar amb rotunditat que els feminismes són la revolució més important dels darrers segles. Feminismes, en plural, perquè des dels inicis del moviment hi ha hagut corrents diferents i fins i tot irreconciliables en l’objectiu de construir una societat igualitària i la meta d’enderrocar el model en què el patriarcat i el masclisme condemna les dones a ser persones de segona. En aquest 8-M, Dia Internacional de les Dones, cal reivindicar els punts de vista diferents com a riquesa. No té sentit que es lluiti pel reconeixement i el respecte a la diferència entre persones i es posin les mans al cap perquè es troben o proposen solucions distintes a la discriminació i l’emancipació femenina. L’alliberament de la dona té accents, colors i estratègies múltiples. No es pot renunciar, doncs, que el 8-M sigui una jornada de reivindicació ni es pot permetre que la fibra i l’empenta al carrer aconseguida pels feminismes els darrers anys s’esmicoli. És clar que s’han aconseguit avenços en drets socials, polítics i econòmics, que s’han concretat lleis, instruments i recursos de tota mena contra la discriminació, però la igualtat efectiva i real entre homes i dones continua sent un utopia. Els feminismes han procurat i procuraran les seves revolucions quotidianes a desenes d’àmbits dispars i ho faran sent radicalment democràtics. Però el masclisme i el patriarcat, el món dels homes i per als homes, tenen una arrel fonda que costa d’extirpar. I no és una disputa senzilla ni en igualtat de condicions. La llista de drets a conquerir és llarga: dret al treball, dret a la coeducació, dret a una responsabilitat efectiva i paritària, drets sexuals i reproductius, dret a la salut, dret a la presa de decisions, dret a una societat lliure de violències masclistes. Segons un informe de l’ONU presentat el 2022, al ritme de progrés actual al món li costarà 286 anys tancar les bretxes en matèria de protecció legal de les dones i uns 140 anys per a la representació equitativa als llocs de poder i lideratge a la feina. Massa anys, massa patiments. Ja n’hi ha prou. Tant aquest 8-M com a la resta de l’any.

Els feminismes procuren les seves revolucions quotidianes sent radicalment democràtics

Els feminismes i les seves revolucions quotidianes