Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Dimarts a la tarda. El Palau d’Esports concentra una gran activitat. Com correspon a la balonmanística Granollers, la presència de joveníssims practicants anima a pensar que el Club BM Granollers té ben assegurat el seu futur. Puntual a la cita, Antonio Rama i García (Louro, La Corunya, 1982), arriba amb moto, saluda i el saluden uns quants coneguts. Amb la competició oficial enllestida, l’entrenador del Fraikin BM Granollers té avui reunió de final de temporada amb els jugadors i una trobada amb la junta directiva que presideix Alfred Serra.

Malgrat no haver pogut disputar la final de la Copa Asobal, Rama es mostra satisfet d’haver aconseguit el subcampionat de la lliga, la competició de la regularitat estatal que juguen 15 equips i el FC Barcelona, “campió indiscutible els darrers anys pels bons jugadors que té gràcies també a un gran pressupost”. Li pregunto, doncs, si pensa que el subcampionat té gust de campionat. I abans de contestar diu que vol agrair a tots els jugadors “la regularitat, l’entrega i la maduresa amb què han jugat, factors que han estat més que determinants per al subcampionat”, 29 anys després del de Manuel Montoya la temporada 1992/1993. I respon a la gallega: “Tenint en compte que el Fraikin forma part de la lliga dels mortals és evident que el subcampionat té gust de campionat. Així ho he transmès al cos tècnic; als jugadors –evidentment– i a la directiva. I el que volem i desitgem és que els aficionats i la ciutat de Granollers també ho considerin així.”

El 1993, any en què el BM Granollers va quedar també segon, l’Antonio era un vailet d’11 anys que en portava només cinc a la Granollers postolímpica. Natural de Loiro, una petita parròquia de Muros, entre les Ries Baixes i Fisterre, diu que la seva família va venir a Granollers a la cerca d’un futur millor. El seu pare, mariner mercant de professió, s’havia quedat sense feina.

Entre altres coses, el petit de tres germans recorda molt bé que va arribar a l’octubre, que l’atabalava la fressa de la gran ciutat, que va anar a l’escola Salvador Llobet i que, passades tres setmanes, entenia i parlava el català. També explica que va començar a jugar a handbol al pati de l’escola, i que va ser així com va entrar a 12 anys al planter del BM Granollers. Era un central esquerrà atípic i, amb el temps, va passar per totes les categories del club i va jugar amb companys com Álvaro Ferrer, Cristian Malmagro, Manel Pérez, Marc Pujol… “Vist amb perspectiva, els anys passats al club m’han permès conèixer bé l’entitat, tant esportivament com socialment. Penso que això m’ajuda en la meva tasca com a entrenador”, afirma.

Més enllà de la seva feina a la banqueta, l’Antonio ha fet de tot al club, entre d’altres de coordinador d’handbol i entrenador, tasca que conrea des que tenia 17 anys tot seguint els consells de Julio López Laorden.

Llicenciat en Educació Física per l’INEF de Barcelona, el 2015 era el segon entrenador del primer equip amb Carles Viver. Quan aquest va marxar el 2017 a la Selecció femenina espanyola, Rama va prendre el testimoni i l’any passat va signar la renovació del seu contracte per tres anys més. A hores d’ara, compagina aquesta feina amb la de responsable de les instal·lacions esportives de l’Ajuntament. Al Fraikin, el seu equip el formen Pablo Larrumbide, segon entrenador, preparador físic i responsable, segons assegura, “de la gran millora física de l’equip”; Jordi Boixaderas, delegat; Pedro García, entrenador de porters; Marc Montserrat, fisioterapeuta, i Joan Vives, metge.

Amb el morro fi per aquelles etapes passades tan glorioses, els aficionats granollerins han festejat de valent la segona posició del seu equip a la pista i a les xarxes socials. L’entrenador afirma que “el Fraikin BM Granollers ha jugat aquest any millor que mai i molt per sobre del que seria el seu potencial econòmic. Si només ens fixéssim en això, el nostre equip seria al sisè o al setè lloc”. Amb elogis per a tothom, destaca jugadors com Pol Valera, Chema i Álex Márquez, Edgar Pérez i Rangel Luan. Amb plaça assegurada per jugar l’EHF European League, aquest dimarts el Granollers va acceptar la invitació de les federacions europea i espanyola per jugar la propera Champions League 2022/2023, un fet històric.

Casat amb la gaditana Maria José Rodríguez, el matrimoni té una filla: l’Eva, de 4 anys. Fidel als seus orígens, l’Antonio li parla normalment en gallec.

COMENTARIS

LA PREGUNTA

Tirarà petards per sant Joan?

En aquesta enquesta han votat 1355 persones.
 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.