A vegades no sabem que som feliços”

Dilluns 5 de desembre de 2022 Tarda Ha glaçat a la nit. Sortim a les 7 a caminar. Fa molt fred. Les plantes de colza que han nascut a clapes, imagino que per la sequera, són blanques. Augmenta el cultiu d’aquesta planta, per la demanda creixent per fer oli, biodièsel o aliment per a animals. Les protestes a l’Iran comencen a obrir una minsa escletxa. Dimarts 6 de desembre de 2022 Tarda Hem baixat a la manifestació a Barcelona per mostrar el desacord amb el nou delicte de desordres públics agreujats. Avui he sabut que Llaços de sang és una de les 10 lectures recomanades pels bibliotecaris de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Me n’he assabentat perquè els digitals Catorze.cat i Núvol.com han publicat aquesta selecció. Em fa molt feliç! Dimecres 7 de desembre de 2022 Vespre Aquest matí hi ha hagut un xoc entre dos trens a Montcada que ha causat 155 ferits, per sort de poca gravetat. Ahir la selecció del Marroc va classificar-se pels quarts de final del Mundial de futbol davant d’Espanya. El futbol també és política, i és sens dubte, per a molts un element identitari. Només cal veure l’orgull pel qual molts ciutadans d’origen marroquí van sortir al carrer a celebrar la victòria. Lluny de la casa dels pares, qui no se sentiria satisfet d’una victòria que els lliga a la seva terra? Des d’ahir estem sense wifi, la nostra vida sovint penja d’un fil. Aquesta tarda ha vingut el tècnic. Era d’origen peruà. Ha estat una estona treballant a l’altell, quan ha vist que era escriptora de seguida ha fet menció al seu conciutadà, Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura. M’ha vingut al cap la celebració de la victòria de la selecció del Marroc. L’avaria ha quedat resolta. Dijous 8 de desembre de 2022 Tarda És festa. Plou sense memòria de ploure. Escric i escric. Alemanya ha desarticulat un cop d’estat de la ultradreta. Mentrestant, al Perú, el president intenta tancar el Congrés i acaba destituït. Divendres 9 de desembre de 2022 Vespre A la caserna del Bruc s’havia de celebrar el sorteig dels serveis d’una prostituta. Espero que hi hagi conseqüències, tot i que no hi confio. He acabat Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís (Club Editor, 2021). És una novel·la que ens transmet, a través de la seva protagonista, l’amor per les paraules; la passió per la lectura i l’escriptura; les reflexions sobre l’ofici d’escriure, les llibreries i les biblioteques, la vida, la literatura i la llibertat. “Cada vegada que llegeix prosa o versos d’Ovidi, sent la mateixa llangor llepar-li la pell i l’ànima. Llegeix sola, sempre en veu molt baixa per por que algú, sentint-la, li furti les paraules i amb elles l’emoció.” “[...] res no li sembla més divinal que aquesta manera de fer néixer, viure i morir persones i mons mitjançant les paraules.” I aquest missatge ens el fa arribar amb un estil narratiu d’una gran bellesa i enginy a l’hora de jugar amb el llenguatge. Dissabte 10 de desembre de 2022 Migdia Han inaugurat a la Mongia de Sant Pere de Vilamajor l’exposició de fotografies de Mariano Pagès “Castells del Montseny”. D’ella neix un llibre amb el mateix nom. Veure-les en plafons de gran format és impactant. La podeu visitar fins al 5 de març. Moltes d’aquestes fortificacions formen els escenaris de la novel·la Cabells de gebre: la Força de Vilamajor, Castellvell de Llinars, Castell de Montclús de Sant Esteve de Palautordera, Montsoriu... Diumenge 11 de desembre de 2022 Capvespre Hem mirat la pel·lícula Cinco lobitos a Neflix, guanyadora de l’últim Festival de Màlaga. Escrita i dirigida per Alauda Ruiz de Azúa. Amb una gran interpretació de les dues protagonistes femenines: Laia Costa i Susi Sánchez. És una autèntica esgarrapada als sentiments, però feta amb discreció, sense buscar grans exabruptes. Ens parla de la maternitat, del matriarcat i el patriarcat, de la infidelitat, de la cura dels més necessitats, de les prioritats a la vida, de renuncies, de la pèrdua... Hi ha una frase que em va colpir especialment, “a vegades no sabem que som feliços”. Veiem personatges humans amb els seus defectes, com cadascú de nosaltres, que estimen a la seva manera, amb les seves limitacions personals, no sempre comprensius, no sempre pacients, no sempre afectuosos... I és justament això, el fet de no caure en un sentimentalisme ensucrat, exposant les seves debilitats, el que els fa reals, propers, fins al punt de remoure’t amb força.

A vegades no sabem que som feliços”

“Fer néixer, viure i morir persones i mons mitjançant les paraules”