Hi ha gran varietat d’espectacles per triar i moltes parades per badoquejar al Vilamagore Medieval

Dimarts, 30 d’octubre de 2018 Migdia El dia que fa un any que el president Carles Puigdemont i els consellers Lluís Puig, Clara Ponsatí, Toni Comín i Meritxell Serret són a l’exili, hem sabut que el jutge arxivava la causa contra els quatre acompanyants del president. I avui també s’ha fet la presentació del Consell per la República. No ens aturem, continuem fent passes cap a la nostra llibertat. Dimecres, 31 d’octubre de 2018 Migdia Aquesta nit ha plogut bastant i de llevada continuava plovent. Fa dies que els de l’organització del Vilamagore Medieval seguim totes les aplicacions meteorològiques conegudes i estem amb l’ai al cor pendents del temps del cap de setmana. Vespre Quina sort tenir una mare que faci panellets, torri castanyes i organitzi la castanyada quan estàs fins dalt de feina. Les mares haurien de ser eternes. Divendres, 2 de novembre de 2018 Migdia Estic trista i emprenyada! S’han conegut les peticions de condemna de la fiscalia per als nostres presos polítics. Penes escandaloses per a persones pacífiques que no han comès cap altre delicte que donar veu al poble i que demostren quina és la intenció de l’Estat espanyol: repressió i venjança. Nit No plou, tot i que hi ha prou fanguetes. Ens trobem amb els actors a l’església per repassar el text, les entrades i les sortides de la visita guiada teatralitzada de Confidències d’una reina. Coordinar 18 voluntaris més un cavall no és gens senzill quan no és la teva feina, però haig de reconèixer que ho gaudeixo al màxim. Al Punt d’Informació, l’Higini, el responsable de la Mongia amb qui comparteixo la guia de la vista, em comenta que hi ha moltíssima gent. Ha estat de vertigen, però, per sort, ens n’hem sortit bé. Hem hagut de repetir alguna explicació i canviar algun punt d’aturada, però s’ha pogut anar trampejant. El públic marxa satisfet i nosaltres, contents. En arribar a casa caic al sofà i no tinc esma de res. Em prenc un puré, un ibuprofèn i a dormir! Dissabte, 3 de novembre de 2018 Nit No plou, però m’he llevat amb mal de cap. Merda! Em prenc un ibuprofèn i pujo al poble amb el cotxe per acabar de preparar coses. Està tot engalanat, fa molt goig! Torno a casa, em dutxo ràpid i em vesteixo de medieval. Ens trobem amb els regidors de teatre a can Pau i acabem d’ultimar detalls mentre prenc un cafè amb llet i un paracetamol. I sortim en un tres, dos, un... i escena. Primeres actuacions i tot marxa bé, llevat de petites coses que notem els que coneixem l’escaleta. Fa bon temps i corrent d’aquí d’allà comença a sobrar-me la tèrmica que m’he posat pensant que em glaçaria. Hi ha gran varietat d’espectacles per triar i moltes parades per badoquejar. Al migdia, anem a La Fàbrica, menjador de voluntaris a càrrec d’altres voluntaris. Comentem una mica la jugada per acabar de lligar les escenes. En sortir: un cafetó, un paracetamol i au. Aquesta tarda tenim l’escena nova: el casament a l’església. Per sort, tot va més o menys coordinat i queda francament bé. L’església és plena de gom a gom. De sortida, cercavila fins al torneig de cavalls i després, sopar a taverna! Oooh, per sort ja no tinc mal de cap, potser perquè ja s’ha acabat tot el que havíem de coordinar avui. Cansadíssima, però feliç. Diumenge, 4 de novembre de 2018 Nit El dia s’ha aixecat núvol, però s’ha anat espavilant. Fem el cafè amb l’organització de teatre i acabem de polir detalls. La primera escena va la mar de bé. Mentre fan la batalla, pugem a muntar l’attrezzo de les escenes del voltant de l’església, el tècnic de so va microfonant als actors i fan proves. Una italiana d’algun text i hora de començar. Nervis i algun malentès, res que no es pugui parlar. Propera escena a les 4 de la tarda, temps per dinar i relaxar-nos una mica. Per sort, no tinc mal de cap! Hi ha una gentada espatarrant i l’engranatge de la festa rutlla. Sento les emocions a flor de pell i tot i haver vist moltes vegades les escenes, em torno a emocionar. Arriba l’escena final, la mort del batlle i l’himne. Mare meva quanta energia! Llavors, espontàniament, des de dalt de la muralla, amb el públic a baix, els voluntaris comencem a cridar: “Llibertat presos polítics!” i el clam és fort i viu com el nostre poble. La crema de la Torre, la llengua de foc i els focs d’artifici són la cirereta del pastís. Ja completament rendits ens abracem entre nosaltres: “Ho hem fet”, “ho hem fet...”, “ens n’hem sortit”. Visca el Vilamagore!

Hi ha gran varietat d’espectacles per triar i moltes parades per badoquejar al Vilamagore Medieval

Fer poble és comunicar, és estimar, és viure…