Repassar, recordar, repetir, recapitular o resumir són accions que ens obliguen a reflexionar

Faràs repàs, profe? Què repassem per a la Sele? M’ho he de repassar tot? Aquestes són preguntes recurrents en els finals de curs, d’etapa o de tancament d’algun paquet de contingut escolar, també entre els universitaris. Fer un repàs o repassar pot tenir molts significats, des de fer una passada superficial per mantenir la neteja d’una llar fins a “clavar una bona esbroncada” a algú. Aquí se’n parla en el sentit que se li sol donar a escola. Repassar, recordar, repetir, recapitular o resumir són accions que ens obliguen a reflexionar. No és atzar que totes les paraules sinònimes comencin amb un re! Indica que tornem sobre alguna cosa, que ho repetim, i en la repetició ho reforcem, ho fixem, fent-ho més nostre. Repassar no és, només, una acció vinculada al coneixement conceptual, també significa revisar una acció feta o una emoció sentida. Repassant allò que hem estudiat desbrossem, sintetitzem i prioritzem. Amb un repàs del que hem fet, analitzem l’acció realitzada, n’avaluem l’encert o la inconveniència de la realització i podem valorar críticament si la podíem haver fet millor. Recordant emocions que ens han envaït podem posar a lloc el seu pòsit i podem fer neteja d’aquells sentiments que ens podrien amargar l’existència, deixant que siguin les capes d’esperança fina les que es vagin consolidant. De manera que repassar és una forma de fixar coneixement, de descobrir errors i encerts en les nostres accions i de fer-se aquella mena de persona mitjanament feliç que tots desitgem ser. Repassar és tornar a obrir alguna cosa i avui ho he fet amb les vint-i-cinc columnes de “Tres unces d’educació” escrites. Rellegint-les, em sento molt satisfeta de poques, satisfeta d’algunes i en retocaria la major part. Tornar a obrir un document escrit és revisar-lo, repensar-ne el contingut, la motivació i la forma. Significa analitzar la sinceritat de les paraules emprades i l’oportunitat de dir-les, una forma d’autocrítica que mai no em deixa tranquil·la. Parlar d’educació és parlar d’infants i d’adolescents, és parlar de la vida, del futur i de l’esperança. Per aquesta raó mai no em quedaré tranquil·la, perquè parlar d’educació és una forma de comprometre’m amb allò essencial de la vida. Parlar d’educació és una manera de parlar de tot el que em passa, perquè, com deia en les primeres columnes, “naixem despullats i som allò que l’educació fa de nosaltres”.