Fer vacances és... sobretot, escoltar el cos i descansar

Dilluns 1 de juliol de 2019 Tarda Avui ha estat un dia amb regust trist per a l’independentisme, un més en aquesta escala costeruda. Aquest matí el Tribunal de Justícia Europeu ha admès a tràmit els recursos de Carles Puigdemont i Toni Comín contra el veto a ser considerats eurodiputats, on reclamaven mesures cautelars per poder prendre possessió del seu escó. Unes hores més tard, el Tribunal General ha desestimat dictar aquestes mesures, negant-se així al fet que els nostres representants puguin assistir demà a la sessió inaugural de l’Eurocambra. És decebedor, però caldrà esperar el final de la partida per saber com acaba tot plegat. No ens podem rendir, tot i que aquesta Europa cada dia que passa em cau una mica més cames avall. Dimarts 2 de juliol de 2019 Matí Sortir a caminar a primera hora té regals especials, afegits al d’esquivar la calorada. Sentir els galls cantar donant el tret de sortida del dia. Contemplar la catifa llaurada dels sembrats acabada de posar, mentre un cucut hi saltirona amb picardia pel damunt. Ser testimoni de primera mà de la florida discreta d’un lila esblaimat dels esbarzers que es preparen per acollir les mores. Observar com els lledons verdegen impacients a les branques. Emocionar-se escoltant la piuladissa esbojarrada dels pardals que voleien esvalotats com una colla de xiquets. Lamentar-se del desconsol de la riera que transita melangiosa amb la llera completament eixuta. I enmig de tanta bellesa, escoltar el toc de les campanes que ens recorden que natura i humanitat només avancen si ho fan agafades de la mà. Tarda Les imatges dels milers de persones que s’han concentrat avui a Estrasburg davant de l’edifici del Parlament Europeu em donen força. Em sento molt agraïda i orgullosa de l’esforç que han fet per ser allà fent sentir la veu de tots nosaltres. Dissabte 6 de juliol de 2019 Tarda No sé si us passa a alguns de vosaltres, que em llegiu i no em coneixeu –personalment vull dir, encara que amb alguns mantenim contacte per les xarxes–, que teniu la sensació de coneixe’m, perquè us heu acostumat als meus escrits i em sentiu propera. Doncs aquesta mateixa sensació la tenia jo amb la Coia Valls, de qui em vaig enamorar llegint la magnífica novel·la El mercader. M’agrada la seva manera d’escriure, delicada però amb gran intensitat; com juga amb les paraules, cercant la construcció més adient; com treballa els seus llibres, tan ben documentats. I perquè transmet sinceritat, la mateixa que transmet quan parla, i aquesta és una de les qualitats que fa que un llibre ens arribi. He acabat de llegir Els camins de la llum. Podria triar moltes cites d’aquesta interessant novel·la de la Coia dedicada a la vida de Louis Braille, l’inventor de l’alfabet per als cecs. Us en deixo aquest petit tastet: “La vostra vida té un propòsit més elevat que acontentar-vos amb les engrunes; heu de conquerir el vostre lloc a la societat. Per assolir aquesta fita, no en tingueu cap dubte, necessiteu tenir accés al saber i el saber és als llibres.” Aquest consell va dirigit als alumnes de l’Institut per a Joves Cecs, però jo em pregunto si no són cecs tots aquells a qui manca la cultura. “El fet d’haver-li d’explicar la realitat que ens envoltava m’obligava a pensar-hi d’una altra manera. Havia de fixar-me en els detalls.” “...trobar les paraules més adients deu ser com escollir els colors per pintar un llenç...” Als que ens agrada escriure, anem pel món contemplant-lo, olorant-lo, escoltant-lo, tocant-lo i sentint-lo, vivint-lo en definitiva, d’una manera especial, intentant copsar-ne tots els matisos talment com si després l’haguéssim d’explicar a algú que no el pot veure perquè en pugui percebre tots els detalls. I cal que allò que expliques sigui el més ric i encisador possible, i, per això, es necessita una paleta de colors extraordinàriament generosa. Vespre Han caigut quatre gotes, l’aigua no ha arribat a sota dels arbres i la sensació de xafogor és més gran que abans que caiguessin. Quan tens molta set i et mulles els llavis, la necessitat de beure és més gran que abans de fer-ho. El desig augmenta exponencialment quan se l’atia. Diumenge 7 de juliol de 2019 Tarda Fer vacances també és... llevar-te sense despertador, quan en tens prou; menjar quan tens gana; estiregassar-te llegint estones incomptables; les sobretaules sense pressa; tenir temps per revisar antics projectes..., i, sobretot, escoltar el cos i descansar.

Fer vacances és... sobretot, escoltar el cos i descansar

Fer vacances també és… escoltar el cos i descansar