Hem tingut grans amics de vida que ens han ajudat a créixer. Fermí Puig és entre ells

El cuiner Fermí Puig i la periodista Montserrat Ponsa Sí, amic de vida, de família, d’amics propers… Com tantes persones que ens han anat deixant en el nostre caminar, que s’han avançat a la nostra partida i ens han deixat orfes de la seva amistat, amor i ajut sempre que els hem necessitat. Quan som grans aquests perquès sovintegen i et preguntes: “Què hi faig, aquí, si d’altres amb capacitat i amor se n’han anat? Qui ho mana? Per què?” Sempre és algú que no dona cap mena d’explicació i ens desafia i massa sovint ens fa plorar. Sé segur que ens retrobarem amb en Fermí i que farem festa grossa i que caminarem plegats i cuinarem com fèiem a casa temps ha amb els nostres fills i, plegats, cercarem la dita eternitat, aquell misteriós indret que ens té reservat la vida, però que ens manté decebuts. Ningú no li coneix les pretensions. Ni els perquès. Però és necessari tenir fe i esperança. La mort és envejosa, no suporta la felicitat de ningú. Vet aquí que té sempre la paella pel mànec i, quan li surt del nas, assenyala aquells que poden i ajuden a ser feliç la gent. Hi ha moltes maneres de col·laborar, també ensenyant a gaudir de la bona taula, la que la vida ofereix, i massa són sord-cec-muts. No la saben gaudir. No cal ser gaire savi per descobrir el pa amb oli o la sopa d’all quan venen de gust. Alguns, entre els quals m’hi compto, hem tingut grans amics de vida que ens han ajudat a créixer en tots els sentits. Fermí Puig és entre ells. Sovint es barallava amb la seva mare perquè volia venir a viure a casa nostra, que la considerava seva. L’amistat amb els nostres fills era notòria. Havíem de dir-li que era benvingut i que tenia les portes obertes dia i nit, però que els seus pares i germans l’esperaven. Dilemes d’infants. Sempre va tenir passió per la cuina, dèria que sempre el va acompanyar, que va saber gaudir i que va procurar per a tothom, parents i amics. Àdhuc els que l’envejaven i el volien emular. La seva mare i la nostra amiga, Rafela, va donar-li els primers trets de sortida. Molta gent de la nostra generació, els que vam néixer en plena Guerra Civil, ens la van transmetre les iaies quan res no era possible, però sabien com manegar-s’ho per preparar menges senzilles a partir del que tenien a l’hort, al galliner o gràcies a la matança del porc.

Hem tingut grans amics de vida que ens han ajudat a créixer. Fermí Puig és entre ells

Fermí Puig, amic de vida