No sé si hi esteu d’acord però de fa uns anys la gent ha deixat de començar massivament la feina l’1 de setembre. De fa anys que l’última setmana d’agost tot Déu treballa. O sigui, que ja és una setmana laboralment hàbil

La mateixa paraula ja sona com el que significa. I si l’exagereu mica, encara més. Mandrejar, no fotre res. Ferrrrrraaaagooooosto. De fet, a Itàlia, el Ferragosto és una festa pagana relacionada amb el final de la feina al camp, el final de la sega, i que, com la gran majoria de festes, l’Església catòlica va adoptar, en aquest cas per celebrar la Mare de Déu d’agost. Com quasi tot, també la va instrumentalitzar el feixisme. I durant els anys 20 del segle XX, el règim de Mussolini va finançar, pels volts del 15 d’agost, excursions barates per a les classes populars. Això permetia a la gent humil sortir del seu petit univers quotidià i veure món, altres ciutats, el mar o les principals capitals italianes. Els feixistes italians van explotar aquestes sortides com una eina de propaganda i control, ja que els permetia vendre un cert benestar social i, alhora, tenir controlat el temps lliure de la gent. Però, en realitat, el Ferragosto és molt més que una festa. És una manera de fer. Una manera de viure. Un concepte. Una idea. I és que s’ha consolidat com una manera de dir que durant el mes d’agost tot s’atura. Que tot tanca. Que les ciutats es buiden. Que els tallers no funcionen. Que col·lectivament ens fonem durant uns dies per fer de tot menys treballar. I que, per tant, si has d’arreglar les persianes de casa o canviar l’oli del cotxe a l’agost, ho tens una mica magre. És evident que aquesta manera de fer l’associàvem sempre a les tribus del sud de la Mediterrània, com la nostra. Aquí també s’aturava tot a l’agost. I dic s’aturava, en passat, perquè tinc la sensació que això ja no passa. No sé si hi esteu d’acord però de fa uns anys la gent ha deixat de començar massivament la feina l’1 de setembre. De fa anys que l’última setmana d’agost tot Déu treballa. O sigui, que ja és una setmana laboralment hàbil. I, sobretot, aquest any, he detectat una major incorporació a la feina a partir de la segona setmana d’agost. O sigui, molta gent que ja treballa la segona quinzena d’agost. Aquesta setmana, aquest ha estat un tema de tertúlia radiofònica. I em va agradar sentir l’argumentari d’un dels tertulians. Va posar sobre la taula que no és tan evident que aquest canvi en la manera de fer, d’aturar-nos menys i fer de l’agost un mes més productiu, sigui, com ens volen fer creure, un paradigma millor. Ans al contrari, potser. Que aquest món insaciable no és pas el que desitja tothom. Que hi ha moltes persones que volen viure d’una altra manera. I que, segurament, qui manté l’essència del Ferragosto és, també, qui manté l’essència de la civilització.