Ni el món ni els seus habitants som perfectes, però alguna cosa –o Algú– ens porta a continuar endavant

LA PROPOSTA ESTEV@ No sé si creieu en la providència; jo sí. Alguns parlen de bona o mala sort, destí, casualitat… però crec que més aviat és per haver confós providència amb predestinació. Penso que les coses no passen perquè sí. Però això no treu que cal ser conscient del que succeeix i escollir bé –o almenys el millor que es pugui– el que s’ha de fer. Vivim temps de reivindicacions justes (la igualtat de ple dret de la dona, la dignitats dels pobles, els drets de la gent gran…), però la demora en arribar a assolir-los ens poden portar a una mena de col·lapse personal i social. Tornant a la providència… Fa pocs dies –abans d’escriure aquest article– va caure en les meves mans un text d’una dona que va viure com ella volia: la mare Teresa. En clau cristiana, de viure com ella en diem vocació. Us convido a llegir-lo i a pensar si no heu experimentat algunes de les vivències que blasma. Podem sentir col·lapse o cansament. Ni el món ni els seus habitants som perfectes, però alguna cosa –o algú– ens porta a continuar endavant. I si tens la temptació –som a Quaresma!– de mirar enrere malgrat que saps que el fas és un bé per als altres, digues-te a tu mateix: fes-ho de totes maneres! Aquest és el text de la mare Teresa: “Fes-ho de totes maneres… Sovint la gent és irraonable, il·lògica i egocèntrica: perdona’ls de totes maneres. Si ets amable, la gent pot acusar-te d’egoista o de tenir segones intencions: sigues amable de totes maneres. Si ets reeixit, guanyaràs alguns falsos amics i alguns veritables enemics: tingues èxit de totes maneres. Si ets honest i franc, la gent pot enganyar-te: sigues honest i franc de totes maneres. El que trigues anys a construir, algú pot destruir-ho en un instant: construeix de totes maneres. Si trobes serenitat i felicitat, poden tenir gelosia: sigues feliç de totes maneres. El bé que fas avui, sovint serà oblidat demà: fes el bé de totes maneres. Dona al món el millor que tens i pot ser que mai sigui suficient: dona al món el millor que tinguis, de totes maneres. Veuràs, l’anàlisi final és entre tu i Déu: mai serà entre tu i ells, de totes maneres.” Recordeu aquell tro de gel d’amor extingit de l’article de la setmana passada [vegeu EL 9 NOU del 5 de març de 2018]? Així l’anirem desfent.