Cap a la festa major de Blancs i Blaus 2.0
La festa major de Blancs i Blaus de Granollers es mira al mirall i no acaba d’agradar-se. Locals i forasters reconeixen que es tracta d’una celebració emblemàtica al país, que ha reblat el clau sent capaç de conjugar contemporaneïtat amb tradició, que treu al carrer i fa participar totes les generacions, que conrea la col·lectivitat inclusiva i els valors democràtics, que fa ciutat i ciutadania. La de Blancs i Blaus és molt més que una festa. Costa descriure’n l’esperit, cal viure-la des que es comença a cantar La Guimbada i fins al veredicte.
Però els actors implicats pensen que la festa ha perdut esma, que l’èxit de públic –amb masses multitudinàries– és una càrrega massa pesada i insuportable; que cal posar fre a l’incivisme i al tot-s’hi-val als carrers i places o que sense recursos econòmics i tècnics clars el voluntariat farà figa tard o d’hora. Ho pensen les colles de Blancs i Blaus, el govern de l’Ajuntament, els partits de l’oposició i els mateixos veïns del centre de la ciutat, a vegades damnificats pels excessos de la celebració.
A l’inici d’estiu, l’Ajuntament va prendre la decisió de fer avançar una hora el final d’actes, de les 5 a les 4, en el cas de les matinades de divendres, dissabte i diumenge; la resta de dies han d’haver acabat a les 3. Igualment, s’han tret del rovell de l’ou de Granollers i s’han portat al parc del Congost i a l’avinguda del Parc alguns actes que atrauen força gent. Això no ha agradat gens les colles perquè, segons argumenten, es posa en perill la viabilitat econòmica de la festa. Menys hores d’activitat voldrà dir menys hores de barres de bar de les colles i, per tant, menys ingressos per finançar tot plegat. Blancs i Blaus també temen que les restriccions perjudiquin a l’hora de fer propostes o es converteixin en el precedent d’una mordassa més seriosa.
La festa major de Blancs i Blaus mereix que tots els implicats acostin posicions. I per això serà necessari molt diàleg i el reconeixement mutu de les parts. I el primer pas consistirà a adonar-se que la festa major s’ha de construir sobre el consens i que això no es podrà fer sense algunes renúncies per part de totes les parts.