Festivals
La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és un derivat de festa (encara que en origen, com tants altres mots, era un adjectiu, ‘referit a festa’). Tanmateix, la gràcia, com veiem sovint, rau en la família. Que no és gaire nombrosa (dotzena i mitja) però plena de personatges d’interès.
D’entrada, la mare mateixa. Festa és un mot polisèmic i present en gran nombre de locucions i frases fetes, com és fàcil d’entendre –a la facultat teníem un professor que els dilluns sempre ens en deia una en llatí: post festum, pestum, al·ludint a la cara de derrotats que fèiem després dels excessos sabatins–. Els darrers vint anys encara n’ha afegit un altre, de sentit, que és el que li dona el jovent: sortir de festa, equivalent al nostre ‘sortir de gresca’ o, simplement, ‘sortir’ i prou.
En canvi, els avis, besavis i rebesavis d’aquesta canalla feien servir un derivat que avui sona a Pleistocè: festejar, juntament amb els seus fills festeig, festejador i algun altre. Pura arqueologia (que jo, tanmateix, empro amb naturalitat, i per descomptat recomano). Passa el mateix amb festaire, que tanmateix té un cosí a les Balears molt més viu: allà hi fan sevir fester, al·ludint no solament al participant en una festa major sinó a l’amant de la gresca en general. Completa la colla dels caducats l’adjectiu festós, en caiguda lliure des del temps de mossèn Cinto.
També són dignes representants de la família el substantiu festí, reviscolat gràcies a la famosa pel·lícula de la Babette, i l’adjectiu festiu, especialment apreciat per estudiants i treballadors. Però també pels creients, car festivitat davalla justament d’aquí.
Finalment, pel que fa als parents pintorescos, no podem oblidar l’adjectiu festívol, ideal per acompanyar celebracions com ara jocs florals i barretinades en general, i el verb festivar, que ens connecta directament amb el nostre protagonista. És un sinònim de celebrar del qual sospito que encara apareix al diccionari perquè ningú ha parat esment en la seva presència, però una frase com l’exemple que en dona: ‘Festivar l’aniversari de noces’, sembla certament insòlita. Com podrien ser-ho d’aquí a no gaire temps, segons com continuïn les coses amb les restriccions, aquests aplecs humans suardosos i baladrers anomenats festivals i que, ves a saber, per a un jove d’aquí a unes quantes generacions podria sonar tan antiquat com els altres esmentats.