Les autoritats no tenen prou sensibilitat o capacitat per atendre allò que la comunitat educativa necessita

En escriure aquesta columna els departaments d’Educació i Sanitat han rectificat. Una vegada més. No per convenciment sinó per pressió. La setmana passada tots els col·lectius a qui afectava aquesta decisió van protestar. Les autoritats proposaven que, cas d’haver de fer PCR en un grup de Secundària perquè hi hagués algun positiu en Covid, fos cada noi o noia qui s’agafés mostres de moc, supervisats pel seu docent. Penso en uns quants grups de primer i segon d’ESO que he conegut els darrers anys d’escola i els imagino en situació. El 99% ho faria bé, però aquesta no és la qüestió. Una tasca més a qui no pertoca! Al juny moltes veus de col·lectius diferents demanàrem a Educació que assignessin infermers als centres educatius en previsió del que passa ara. Suplicàrem insistentment més docents dels que proposava Educació; ara tots els centres n’estan mancats i costa trobar-ne. Al juny suggeríem llistar, per municipis, tots aquells espais exteriors alternatius a les aules i aquells altres interiors amb capacitat per informar educant (museus, sales d’exposició, etc.). Al juny es va clamar perquè els grups bombolla no superessin, en cap cas, els 20 alumes a Secundària. Sabíem que si es volien mantenir les escoles obertes tot el que es demanava, i molt més que no podíem ni pensar o imaginar, seria imprescindible. Allò que el seny, el coneixement, la prudència, el sentit comú, l’experiència i el desig de servir infants i adolescents ens deia es va quedar en això: súpliques, demandes i clams en el desert. Les autoritats no tenen prou sensibilitat o capacitat de maniobra per atendre allò que la comunitat educativa necessita. Ara se sentien veus que amenacen amb un nou tancament d’escoles i moltes Secundàries només tenen presència testimonial. Què passarà si arriba fred de debò? S’aconseguirà “l’equilibri entre la ventilació i el confort tèrmic”, tal com diu el darrer document d’Educació sobre ventilació? Tota autoritat ho és perquè se l’admira per les decisions, que se sustenten en el coneixement contrastat i en el saber fer elegant, no perquè tingui la capacitat d’imposar-les. Si és una autoritat educativa, se li suposa també una funció pedagògica, moral i ètica. Dir: “Fica’t el bastonet al nas”, sota l’atenta mirada del teu mestre i quedar-se tranquil si ningú no protesta no és una bona manera de demostrar autoritat.

Les autoritats no tenen prou sensibilitat o capacitat per atendre allò que la comunitat educativa necessita

Fica’t el bastonet al nas!