El doctor Fleming no va patentar la penicil·lina per contribuir a la seva difusió en la lluita contra les infeccions

Retrat del doctor Fleming al nou laboratori de l'Hospital del Mar de Barcelona l'any 1948 / foto: Pérez de Rozas (Arxiu Fotogràfic de Barcelona) Tota la humanitat hauria d’estar agraïda a Alexander Fleming, nascut a Escòcia l’any 1881 i que morí a Londres el 1955, amb 73 anys. En acabar els estudis treballà intensament al St. Mary’s Hospital de Londres, al departament dedicat a la fabricació de vacunes, injeccions i sèrums. Després de la Primera Guerra Mundial, quan serví a França en hospitals de campanya, retornà al St. Mary’s impactat per aquella experiència tràgica, tot i l’estímul en ser elegit per la comunitat científica professor de bacteriologia de la Universitat de Londres. Investigador sagaç, no va parar mai de treballar; la seva vida era als laboratoris on cada jornada s’esforçava en demostrar científicament noves teories que fessin avançar la medicina. Un dia qualsevol de l’any 1928, seguint l’experimentació que portava a terme en una placa de Petri [una placa de cultiu] va observar que hi havia crescut un fong –segurament fruit d’un esternut casual– que produïa una substància que feia tornar transparents els bacteris del seu voltant. Era el fong anomenat Penicillium notatum i que de forma natural provocava la mort dels bacteris patògens que vivien a la placa d’assaig. En reconèixer aquesta gran troballa, Fleming ho va comunicar ràpidament als amics i col·laboradors i un any després, el 1929, en una trobada científica de la British Journal of Experimental Pathology [la Revista Britànica de Patologia Experimental] va acabar de convèncer els col·legues que encara dubtaven del descobriment, comunicant-los que generosament no l’havia patentat i així contribuiria a la difusió de la penicil·lina, tan necessària per vèncer les infeccions que patien els humans. Sí! La humanitat ha d’estar-ne agraïda, tal com feren els científics que li concediren el Premi Nobel de Medicina el 1945. He comprovat la gran quantitat de places i carrers d’arreu que porten el nom de Fleming. Només citaré alguns llocs del nostre àmbit geogràfic: els carrers Doctor Fleming de Caldes, Cardedeu, Granollers, Llinars, Mollet, Parets, Sant Celoni o Santa Eulàlia de Ronçana; o la plaça dedicada a Santa Maria de Palautordera. L’indret on ara escric una part d’aquest article són els jardins del Doctor Fleming a Barcelona, sota un bust esculpit en marbre blanc de pedra de Montjuïc, obra de Josep Manuel Benedicto i col·locat en una fornícula amb el nom de “Sir Alexander Fleming”. Aquest jardí al centre del barri del Raval, amb arbres i jocs d’infants, és un petit oasi per a turistes passavolants i un espai de repòs per als que hi habiten. FLEMING A CATALUNYAEl 27 de maig de 1948, Alexander Fleming va arribar a Barcelona i fou rebut amb grans honors a l’aeroport. El diari La Vanguardia desplegà tots els seus mitjans per seguir al detall les activitats del científic a Catalunya. Visità els llocs més emblemàtics com el Barri Gòtic, la Rambla, Montjuïc, una recepció a l’Institut Britànic de Barcelona i al Monestir de Montserrat, una excursió a Sitges i una conferència a l’Hospital d’Infecciosos desenvolupant el tema: “Alguns aspectes de les ferides sèptiques”, i una altra a la Reial Acadèmia de Medicina on explicà “La història de la penicil·lina”. En el sopar final que li va fer l’Ajuntament de Barcelona, Fleming va dir: “El que mai no m’havia passat en cap ciutat de les que he visitat és la demostració espontània d’estimació d’organitzacions i de diverses classes socials: ‘Thank you very much!” De les propostes que Fleming va fer, la que ha perdurat fins ara, que celebra el 75è aniversari, és la de l’Hospital del Mar / Research Institute Barcelona, una institució pública d’investigació i la més antiga de l’Estat en actiu. El 1948 sir Alexander Fleming va inaugurar el Pavelló de Medicina Tropical, l’embrió de l’Hospital del Mar, situat en un indret privilegiat a la platja de la Barceloneta, i ara al costat del Parc de Recerca Biomèdica, on es cerquen solucions positives a les pràctiques clíniques. L’inici de les investigacions en microbiologia i immunologia del Research Institute han estat vinculades a l’Hospital del Mar i fou imprescindible contra el darrer brot de còlera a la ciutat comtal el 1971. Un gran avenç es produí el 1984 en crear-se quatre noves grans àrees: la de patologia infecciosa, la de neurociència, la de medicina de l’esport i la d’inspecció dels serveis sanitaris, a més de la incorporació de nous professionals de farmacologia, informàtica biomèdica, epidemiologia i salut pública. El 2000 en ser inscrit l’Hospital del Mar a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’enriquí en la docència i es reforçaren les àrees d’oncologia, epidemiologia i salut pública, informàtica, processos inflamatoris i cardiovasculars. La celebració d’aquest 75è aniversari farà més visible la feina dels més de 700 professionals que hi treballen i en una exposició amb plafons commemoratius instal·lats al passeig Marítim de Barcelona, davant de l’hospital, s’informarà de l’esdeveniment i dels fets històrics, de la fundació de l’hospital i el record de l’amic i col·laborador sir Alexander Fleming.

El doctor Fleming no va patentar la penicil·lina per contribuir a la seva difusió en la lluita contra les infeccions

L’estimat Alexander Fleming