Després de 80 anys em vull referir a aquelles altres víctimes de la tragèdia del bombardeig de Granollers del 1938

Aquell 31 de maig de 1938 Granollers va plorar, en plena Guerra Civil, les víctimes causades per les bombes feixistes. Ara, avui, després de 80 anys em vull referir a aquelles altres víctimes de la tragèdia. La petita va mamar aquell dia per darrera vegada. La mare, abans d’anar a comprar a la nostra Porxada, li va donar el pit. El contacte, el caliu i l’amor matern no els va tornar a sentir mai més. El dia es va enfosquir. Els crits i les llàgrimes d’una nena de 10 mesos la van convertir també en una víctima de la guerra. Encara ho pateix. L’altra tenia 5 anys. L’esclafit de les bombes li han causat i causen un terror immens a les tempestes, a l’esclat sorollós dels petards i focs d’artifici. “La mare no va morir –diu–, la mare ens la van matar. Mai més va tornar a casa.” Aquella nena petita –ara gran– encara té petits records d’ella i cerca dins el seu cor i la seva ment estones de pau. La de 7 anys també enyora la mare. La sensibilitat i l’escalf que li van mancar l’ha portada sempre més a cercar l’estimació que li va causar el deixar de sentir-se plenament amanyagada. Dins els seus ulls hi respira l’ombra dels silencis que es va viure durant massa anys. Avui encara ho pateix. La germana més gran tenia 9 anys i aquell mateix dia va créixer i es va fer més forta. Ella sabia perfectament que la mare no tornaria, ja que havia vist passar la seva sang des de la porta de casa. Recorda bells moments de vida familiar. Les mancances de tot el que anava succeint va arrelar dins les seves entranyes. Avui ho recorda amb un serenor amarga. A totes aquestes víctimes i moltes més que encara recorden aquells tràgics fets ningú no els portarà flors. Aquell 31 de maig el bombardeig va segar també les seves vides. “224.GRN.TERROR” El Museu de Granollers presenta des de fa uns dies l’exposició “224.GRN.Terror” dels artistes Vicenç Viaplana Ventura i Helena Pielias que gira al voltant de les 224 víctimes mortals i centenars de ferits del bombardeig. Personalment, agraeixo la iniciativa i la manera valenta de com han presentat el tema. Totes aquestes persones tenien noms i cognoms i van deixar famílies destrossades per sempre. La veritat no es pot amagar. No al negoci de les armes! No a les brutalitats bèl·liques! No al sofriment de tots aquells que han de continuar vivint enganxats al terror de les guerres.

Després de 80 anys em vull referir a aquelles altres víctimes de la tragèdia del bombardeig de Granollers del 1938

Flors per a les altres víctimes