Confirmat: els fons Next Generation no promouen la igualtat de gènere!
“Els diners poden transformar economies, però només l’equitat transforma societats”
Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Primec
Un any després de l’article on qüestionàvem si els fons Next Generation (FNGEU) promovien realment la igualtat de gènere [vegeu EL 9 NOU del 8 de març de 2024], avui podem respondre amb coneixement de causa que no, els FNGEU no promouen pas la igualtat de gènere!
Aquest passat 5 de març, la Comissió Dona i Empresa de la Pimec va presentar l’informe titulat L’impacte de la distribució dels Fons Next Generation en clau de gènere, que hem elaborat conjuntament amb la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquest segon informe complementa el primer, presentat el març del 2023, on s’arribava a la conclusió que les dones aportem el 51,8% de l’economia espanyola, després d’incorporar en el càlcul el treball no remunerat de la cura i de la llar, realitzat tant per les dones com pels homes.
Sent demostrat que les dones aportem en igualtat, la qüestió la centràvem en si, en un moment de recuperació econòmica cabdal, els FNGEU –i més concretament els PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica)– estaven promovent la igualtat de gènere, essent aquest un dels quatre eixos principals del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència espanyol.
Malauradament, l’informe confirma el que sospitàvem, però ara amb dades:
a) Sabem que Espanya és un dels principals receptors dels FNGEU amb 161.000 milions d’euros (77.000 milions en subvencions i 84.000 milions en préstecs).
b) Tenim 12 PERTE: nou de sectors industrials i tres de sectors socials i de serveis.
c) El total de la dotació assignada és de 43.833 milions d’euros, el 90,6% per als 9 PERTE masculinitzats i el 9,4% per als PERTE feminitzats. L’índex de progrés a febrer del 2025 és del 34,35%.
d) En ponderar els fons assignats per als PERTE segons la seva importància relativa, el 63% de l’ocupació prevista està destinat als homes i el 37%, a les dones
Conclusió: les polítiques dels FNGEU estan perpetuant les desigualtats existents en clau de gènere i, fins i tot, incrementen la seva bretxa.
El disseny de les polítiques econòmiques no pot ser neutre des del punt de vista del gènere. Importa –i molt– la voluntat política (compromisos), cert. Però és imprescindible la seva implantació i cal aterrar les polítiques a l’economia real. Sense mecanismes de supervisió i avaluació, l’impacte transformador es dilueix i el compromís queda en un no-res.
L’informe de Pimec aporta quatre recomanacions estratègiques: cal dissenyar polítiques específiques que fomentin la participació femenina (tecnologia, energia, automoció); cal revaloritzar sectors feminitzats (sanitat, cura, educació); cal enfortir els mecanismes de supervisió (avaluacions amb indicadors); cal promoure la diversificació laboral (oportunitats per dones en sectors emergents).
Amb l’afany de reconduir aquest impacte negatiu, l’informe proposa una eina dissenyada per avaluar i supervisar la integració de la perspectiva de gènere en l’aplicació dels FNGEU, concretament dels PERTE, essent extensible a la distribució de qualsevol fons públic.
L’eina recull un paquet d’indicadors, seleccionats i validats per experts, que permeten identificar desigualtats, mesurar l’impacte de gènere i establir recomanacions concretes per garantir que les inversions promouen una participació equitativa i contribueixen en una economia transformadora.
Presentat aquest aclaparador informe, ara ens toca fer-ne difusió i passar a l’acció.
La setmana passada es va organitzar a la Zona Franca la Barcelona Women Acceleration Week (BWAW), magnífic esdeveniment celebrat en un entorn d’activitats majoritàriament masculinitzades, on vaig tenir l’oportunitat de participar en una taula rodona sota el títol “BPolicies: polítiques per a la igualtat. El rol transformador de les administracions”. Va ser l’escenari perfecte per presentar les conclusions del nostre informe i per demanar obertament als representants de l’administració presents a l’acte que vetllin per fer efectiva la perspectiva de gènere en la distribució dels diners públics que ells gestionen i administren, i assolir realment aquest rol transformador que totes i tots necessitem.