Els fons Next Generation promouen realment la igualtat de gènere?
Transició ecològica, Transformació digital, Cohesió territorial i social i Igualtat de gènere. Aquests són els quatre eixos transversals que pretenen facilitar el desplegament de les inversions del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) del govern espanyol, a qui li van assignar un total de 163.000 milions d’euros, entre préstecs (84.000 milions) i subvencions (79.000 milions), a repartir entre els diferents actors de l’economia espanyola. Estem parlant dels tan coneguts fons Next Generation EU (NGEU), que, per recuperar els sectors més afectats per la crisi de la covid, tenen com a objectiu la transició cap a una indústria verda, neta i sostenible, fortament arrelada en la digitalització.
Tots tenim en ment subvencions dirigides a projectes dels dos primers eixos: les populars subvencions per a instal·lacions solars d’autoconsum o el famós kit digital, així com els projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) més coneguts: el del cotxe elèctric, el de les energies renovables, el l’economia circular, el de la digitalització del cicle de l’aigua, el de la microelectrònica i semiconductors o el de la descarbonització de la indústria. L’impacte dels fons en l’eix de la cohesió territorial i social mereix un capítol a part que caldrà analitzar en profunditat en un altre article.
Avui, però, el que realment em preocupa és l’eix de la igualtat de gènere, ja que em costa veure’l reflectit en els diferents titulars dels projectes als quals s’atorguen els fons i això em genera moltes preguntes com ara: la implementació de tots aquests projectes subvencionats amb fons NGEU es traduirà en una reducció de la bretxa de gènere? Quins requisits es demanen a les administracions i empreses per demostrar una realitat i una planificació que faci possible la reducció de la bretxa de gènere en el futur? Quins indicadors permeten avaluar l’impacte d’aquestes inversions en la reducció de la bretxa de gènere?
Ara fa just un any, la Comissió Dona i Empresa de Pimec va presentar l’informe L’aportació de la dona a l’economia espanyola, realitzat pels doctors Maria Bastida Domínguez i Miguel A. Vázquez Taín, de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Aquest informe –el poden consultar a la web de PIMEC– analitza, a partir d’estadístiques oficials, les desigualtats que continuen produint-se en el mercat de treball espanyol i en l’activitat econòmica. El treball té l’objectiu final de visibilitzar la contribució real de la dona a l’economia i al creixement econòmic.
Les desigualtats entre homes i dones tenen el seu origen en dos motius principals: l’omissió de les hores no remunerades en les cures i la llar i el biaix sectorial, perquè les dones es troben majoritàriament en àmbits econòmics de serveis i els homes, en àmbits industrials. En el moment que incorporem el treball no remunerat (d’homes i dones) a valor del salari mitjà de les treballadores de la llar, l’aportació de la dona a l’economia espanyola passa del 42,37%, en l’escenari base de l’informe, al 51,8%. Al 51,8%! Això vol dir que aportem en igualtat. I, si podem demostrar que aportem en igualtat, es despleguen una gran quantitat de reivindicacions que històricament se’ns havien qüestionat i negat amb l’excusa que no podíem reclamar igualtat de prestacions, beneficis o subvencions si no aportàvem en igualtat.
Però sense haver d’anar al passat, si aquí i avui ens fixem en aquests tan anomenats fons NGEU i demanem rebre’ls en igualtat, tenint en compte que està explícitament anunciat en un dels eixos del PRTR, què ens hi trobem? Estirant del fil del biaix sectorial analitzat a l’informe L’aportació de la dona, quan gratem el contingut dels PERTE, en adonarem que se n’han aprovat un total de 12, dels quals nou (el 75%) estan vinculats a sectors industrials (masculinitzats) i només tres (el 25%) estan vinculats a sectors socials i de serveis (feminitzats). Però és que si ens fixem en la dotació econòmica estimada publicada a la web del Ministeri i que puja a més de 35.000 milions d’euros, els nou PERTE dels sectors industrials s’emporten el 91,59% de l’import total.
Sent conscients que els fons NGEU van destinats a la transició cap a una indústria verda, neta i sostenible fortament arrelada en la digitalització (sectors majoritàriament masculinitzats), si no es prenen mesures correctores estarem perjudicant l’activitat econòmica actual i futura de les dones. És precisament per aquest motiu que actualment s’està treballant en la segona part de l’informe de Pimec. Ara es tractarà d’aportar propostes que permetin assolir un impacte positiu en la reducció de la bretxa de gènere.
Com diu la meva companya i amiga Maria Teixidor, presidenta de la Comissió Dona i Empresa de Pimec, els fons Next Generation són la hipoteca que els hi deixarem a les nostres filles i fills amb el teòric objectiu d’assolir un món millor, més digital, més sostenible, més cohesionat i més igualitari.
Arribat en aquest punt la gran pregunta és: els fons NGEU promouen realment la igualtat de gènere?
Continuarà!