Manel Batlle, ferroveller i escultor (1948-2012)

Dilluns, cafè a El Trull del Casino Club de Ritme Granollers. Carme Batlle, presidenta dels Amics de la Ciutat de Granollers, arriba puntual. El proper dimarts 9 de juliol presentaran al Reial Cercle Artístic de Barcelona el quart Premi d’Escultura Manel Batlle 2019. Busquen que aquest certamen artístic biennal, dotat amb 3.500 euros de premi, tingui més projecció. Contents del camí recorregut en les tres edicions anteriors, volen i desitgen que el nom i la figura de Manel Batlle Mundet (Granollers, 1948-2012) siguin encara més coneguts. També es proposen incentivar i ajudar els escultors perquè continuïn creant en una disciplina a la qual es va dedicar amb passió en Manel fins que va morir, a causa d’un càncer, als 63 anys. L’art de Batlle va estar lligat al seu ofici de ferroveller, negoci familiar en el qual va treballar des de ben jovenet al costat dels seus pares, Antoni i Montserrat. Ells van posar en marxa Ferralles Batlle tot just passada la Guerra Civil, una època de privacions en què el reciclatge era una bona opció de negoci. Com a majoristes, recollien de tot: roba vella, ferralla, paper, vidre... Després de la mort dels pares, en Manel va seguir amb el negoci, mentre que els seus germans, Pere i Carme, es van dedicar a altres professions. Ara l’empresa la regenta la seva vídua, Núria Verdaguer, i els seus fills, Gemma i Albert. Autodidacte, en Manel va treballar sempre el volum amb fang o alabastre al començament, i amb ferro després. També va fer obra sobre paper de tant en tant. La Carme recorda com en Manel tenia “uns espais reservats per a ell”. El seu currículum artístic ens diu que va començar a exposar tard, tot i que va treballar durant molts anys abans no va presentar la seva obra al públic. En pocs anys va participar en unes quantes exposicions individuals i col·lectives a Granollers (La Cantonada, la Galeria Espai BM, El Mirallet, El Sol, La Gamba, la Casa de Cultura Sant Francesc, la Galeria AB, el Museu...) i comarca (Parets, Mollet, Sant Pere de Vilamajor...), però també a Barcelona, a la resta de Catalunya i a França i a Alemanya. Té obra en permanència des del 2002 al Bosc de Can Ginebreda de Porqueres (el Pla de l’Estany), i des del 2007 al Parc’Art de Cassà de la Selva. El 1996 va ser seleccionat per Conxita Oliver per a la mostra Katalonien in Berlin, a la Rathaus-Galerie Reinickendorf, que es va exposar després al Museu de Granollers. Més apunts: el 1992 va guanyar el segon Premi de Pintura de Granollers; el 1997 va participar a l’Artexpo; el 1999 va dissenyar el cartell per al 20è Festival Internacional de Música de Granollers… Amb un munt de material per experimentar, va morir el juny de 2012 quan preparava obra per a una mostra que s’havia de presentar a la Sala Ciutat del Centre Cultural. Inaugurada a l’octubre, l’exposició, a la qual participava també l’artista Lluís Estopiñán, va constituir tot un homenatge pòstum. Els dos artistes van presentar la seva reflexió comuna sobre la vida i el procés creatiu vinculat a l’experiència de la pròpia existència, emmarcada i subjecta a la temporalitat de l’ésser humà, d’aquí el títol de Temporal. Batlle i Estopiñán van apostar –segons diu el catàleg de la mostra– “per un art plàstic, visual i vital, capaç de traduir la sensibilitat i la realitat de l’entorn”. Estopiñán va dir: “Batlle és un artista intuïtiu i sensible, amb una gran força expressiva, capaç de transformar qualsevol ferralla en una peça vibrant i amb nervi, o essencial i misteriosa”. Per sort per a Granollers, el llegat de l’escultor és ben present a la ciutat des del 2017, l’any que la seva vídua va lliurar a l’Ajuntament una escultura que ja havia estat exposada temporalment a la plaça de Can Trullàs amb motiu d’una exposició organitzada per la Galeria AB durant la festa major del 2000. L’escultura de ferro es titula Transformador del temps. Tampoc no és trivial la tasca dels Amics de la Ciutat de Granollers des del 2013. Impulsada per la seva germana Carme des de l’associació i amb l’ajuda d’uns quants amics, el certamen que organitzen és tot un referent. Comptant amb el suport de la vídua i els fills de l’escultor, el Premi d’Escultura Manel Batlle 2019 és un bon exemple –afortunadament n’hi ha uns quants més a Granollers– de l’esforç que fan algunes famílies i col·lectius per continuar mantenint viva la figura i l’obra dels seus éssers estimats.

Manel Batlle, ferroveller i escultor (1948-2012)

Forjador del ferro