Paco Monja | 16:43
Opinió

Pere Cornellas, autor del llibre 'El Parc del Falgar i la Verneda, Espai humit'

Fotògraf i cronista

Dilluns al matí. Cafè a la cafeteria Viena de la plaça Perpinyà amb el fotògraf Pere Cornellas i Aligé (Granollers, 1950). En aquesta ocasió parlem del seu darrer llibre, editat per l’Ajuntament de les Franqueses i que es titula El Parc del Falgar i la Verneda. Espai humit. Dissenyat per Josep Nogués, prologat pel periodista Josep Mas i amb la col·laboració de Pedro Rubio, es tracta d’un esclat de vida i color per la flora i fauna d’un àrid espai feliçment recuperat. El lector hi descobrirà tant la bellesa del paisatge com la de les més de 60 espècies d’ocells que fan niu o parada amb les migracions d’Europa cap a Àfrica i viceversa, o d’aquells altres que s’hi queden de forma permanent.

Fotògraf veteraníssim, el 1994 Pere Cornellas va fer una donació d’unes 24.000 imatges al fons de l’Hemeroteca Municipal de Granollers. Va començar a publicar les seves primeres fotos a la premsa local i el 1979 va formar part del grup de Teatre de l’Associació Cultural (TAC) d’en Gregori Resina, cosa que li va permetre fer un seguiment de tots els cicles de teatre que es van organitzar. El 1980 va ser el fotògraf oficial d’Els Comediants al carnaval de Venècia i el 1981 ho va mostrar en una exposició al Teatre Lliure de Barcelona. Va continuar col·laborant amb Els Comediants als llibres Sol solet i La nit. I el 1984 va tenir cura també de l’exposició “Sol solet” que es va fer al Cercle Cultural de La Caixa.

Cooperador altruista de causes ben diferents, les seves fotos han servit per il·lustrar molts treballs sobre els moviments polítics i socials en la transició democràtica granollerina. Moltes de les imatges que es conserven a l’Arxiu Municipal de manifestacions i protestes laborals –com el reportatge del tancament a la fàbrica dels treballadors de Roca Umbert el 1979– porten la seva firma. I el mateix es pot dir de mobilitzacions, mítings, conferències… En tots els casos, les seves imatges van acompanyades d’un plus informatiu que les fa encara més valuoses.

Interessat per la conservació del patrimoni arquitectònic, el 1980 va elaborar amb l’escultor Josep Algueró un fitxer amb plànols i fotos d’uns quants edificis de la ciutat. A partir d’aquest treball, l’Ajuntament va editar el 1982 el calendari anual amb fotos de Toni Cumella i del propi Cornellas. Tots dos van coincidir novament el 1985 en la publicació del Catàleg general del patrimoni arquitectònic de Granollers, realitzat pels arquitectes Lluís Cuspinera, Vicenç Oliveras i Joan Valls.

Aficionat al jazz, el 1985 va participar en una mostra col·lectiva dedicada a aquest gènere al Museu de Granollers i va fer una altra d’individual sobre Miles Davis al Radikal. La seva mirada –tan ràpida o més que el flaix de la càmera– va documentar també el procés de desindustrialització del casc urbà de Granollers; i va enllestir reportatges sobre fàbriques tan conegudes com les tèxtils Roca Umbert i Can Comas o la foneria de Can Trullàs.

Algunes d’aquestes instantànies han estat publicades a llibres com Granollers: 8 punts de vista (Cercle Cultural, 1983) o El Patrimoni industrial del Vallès Oriental, escrit per Núria Maynou (Consell Comarcal, 2001). Altres llibres en els quals ha participat individualment o amb altres fotògrafs han estat Visions, amb Joan Garriga, Josep Mas i Paco Monja (Consell Comarcal, 1997); Pous de glaç al Vallès Oriental, amb Jaume Dantí i Cinta Cantarell (Consell Comarcal-Museu de Granollers, 2007); Granollers. L’encant, amb Joan Garriga (Lunwerg, 2007); Les Franqueses, poesia visual, amb Paco Monja (Ajuntament, 2007); Els Blancs i els Blaus. Granollers, la festa major, entre la tradició i la innovació, amb Paco Cruz (Arola Editors, 2008); L’ofici de rajoler. Tan proper i tan desconegut, amb Paco Cruz (Alpina, 2010); Granollers, amunt i avall, amb Santi Montagud (Alpina, 2021)…

Exatleta especialista en 800 i 1.500 metres i fundador del Col·lectiu d’Atletes de Fons (CAF), Cornellas és un tertulià de primera. Des de fa anys col·labora fotogràficament i escriu sovint amb afilada ploma a EL 9 NOU. Abans de jubilar-se, va treballar a Sabons Camp i a l’Ajuntament, com a tècnic de patrimoni. Com a caminador entusiasta, es coneix molt bé la comarca després de col·laborar durant molts anys amb el toponimista Enric García-Pey. Casat amb Dolors Pous, el matrimoni té un fill, en Pere, de 42 anys i dos nets: l’Arnau i l’Aina, de 4 i 2 anys respectivament.