Francesc Sánchez, arxiver i autor del llibre 'Granollers desaparegut'

Com ja és ben conegut, les editorials aprofiten Sant Jordi per presentar novetats. A Granollers i comarca, aquest esforç és ben significatiu, fet pel qual els llibres dels autors vallesans tornaran a omplir la parada que la llibreria La Gralla presenta cada any a la plaça de la Porxada. Amb desenes de títols nous, un dels que més acceptació tindrà serà, segurament, Granollers desaparegut (Efadós, 2019), de l’arxiver Francesc Sánchez Mata (Granollers, 1976). Presentat fa unes setmanes a Can Jonch, el llibre recull 170 fotografies de la ciutat que van des de finals del segle XIX als anys 70 del segle XX. Ben presentades i acompanyades d’un text explicatiu, les imatges permeten fer un recorregut per la història d’un Granollers renovat i transformat amb el pas dels anys. Continuador del llibre de L’Abans titulat Granollers, recull fotogràfic (1882-1965) (Efadós, 2003), Granollers desaparegut posa sobre la taula, entre altres coses, la gran rellevància que té la recuperació de la memòria fotogràfica. Sense oblidar l’ingent treball realitzat al llarg del temps per fotògrafs professionals i aficionats. Tots ells (Tomàs Torrabadella, Frederic Bordas, Josep Brangulí, Josep Galvany, Josep Maria Sagarra, Joan Guàrdia, Joan Canal, Joan Font, Antonio Alcalde, Joan Mas, Esteve Gironella, etc.), han deixat un llegat de gran transcendència per a la ciutat. Fetes les imatges, el treball de recerca i recuperació d’arxivers i historiadors com Francesc Sánchez resulten claus per conèixer quina ha estat l’evolució de la ciutat. En aquesta ocasió, l’autor del llibre, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona (UB) i arxiver especialitzat en arxius fotogràfics, ha aconseguit reunir, més enllà de les fotos ja conegudes, unes quantes de poc vistes i també d’inèdites. El resultat, els ho ben asseguro, és més que sorprenent. Per fer-ho possible, l’arxiver, que treballa des del 2005 a l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb seu a Sant Cugat, ha consultat els arxius més importants (Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut Cartogràfic de Catalunya...) i destaca també l’aportació de l’Arxiu Municipal i del Museu de Granollers. Importantíssima ha estat també –fet que Sánchez vol remarcar especialment– la implicació de diverses famílies i persones de la ciutat. Només com a mostra, cal destacar que la foto de la portada del llibre, obra de Josep Boixadera, forma part del Fons Maria Botey Auró. Per la seva singularitat, l’autor posa en relleu també la descoberta d’unes instantànies de Joaquim Brangulí de la Festa del foc, un esdeveniment poc conegut que es va fer durant l’Ascensió del 1957. Amb pròleg de l’historiador Jordi Planas, el llibre es presenta d’una forma amena, amb unes fotografies perfectament tractades, i amb unes explicacions rigoroses. Acostumat a fer aquesta mena de treballs, l’autor ha publicat a la revista Lauro del Museu, al llibre Ponències del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers (AC) i al Diccionari biogràfic dels d’alcaldes del Vallès Oriental (1901-2019), impulsat per l’Àrea d’Història Contemporània del Museu. L’any 2003, tot coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de l’Agrupació Excursionista de Granollers (AEG), entitat de la qual és soci des de 1994, va publicar amb Francesc Roma el llibre L’Agrupació Excursionista de Granollers, 1928-2003 (número 14 de la col·lecció Coneguem Granollers, publicat per l’Ajuntament). Tot i que des de fa tres anys viu a Mollet, Francesc Sánchez continua estretament vinculat al moviment associatiu i cultural granollerí. Forma part de la junta rectora del Centre d’Estudis de l’AC, juntament amb Jaume Dantí, que n’és el president, Jordi Planas, responsable de publicacions, Joan Garriga, Ricard Caussa, Pep Grau, Esther Prat, Arnau Queralt i Jordi Ruiz. Aficionat a la muntanya, va treballar des de 1994 a 1998 amb la junta directiva de l’AEG que presidia Carles Garcia, etapa en la qual va col·laborar també en el butlletí que publica l’agrupació. Actualment practica l’esquí de muntanya, una especialitat que comparteix amb la seva companya Mireia Bonvilà. Sempre amb nous objectius a la vista, a Sánchez li agradaria descobrir on para el llegat de Josep Masana Fargas (Granollers, 1892 - Barcelona, 1979). Masana, que va traslladar el seu estudi a Barcelona el 1918, va ser considerat un gran retratista i un dels millors representants del pictorialisme.

Francesc Sánchez, arxiver i autor del llibre 'Granollers desaparegut'

Fotografies amb història