L’adult, en el paper de pare, rep la salutació de l’adolescent, amb un llançament de la motxilla directe als peus del progenitor

És tard, passen de les 22.00h, surto de teatre, ja m’apropo al pàrquing de casa. No hi ha rastre d’humans a aquesta hora, només sento el ventilador d’aire calent a tota pastilla dins el cotxe. Em pregunto per què no defalleix la meva voluntat de realitzar extraescolars més enllà de quan es fa fosc. Em responc silenciosament que són la millor inversió en mi mateixa, un espai on fer ximpleries pren molt valor i on et sents acompanyada a fer-les per altres components que t’animen…