El jovent clama per tenir un futur: “Aquest món no és només nostre”, “El nostre futur és de totes”, “Canviem el sistema, no el clima”

Tot i que aquest article es podria publicar tant avui com divendres –i potser fins i tot millor divendres– pel títol del moviment que el motiva (Fridays for Future), l’he volgut fer per avui per obligar-me a escriure’l de seguida després de la manifestació del divendres 15-M pel canvi climàtic, una acció global liderada per la joventut del planeta i que ha ressonat a més de 1.500 ciutats de més de 100 països. Tothom està d’acord que es tracta d’una acció important, ja que ha mobilitzat milions de persones arreu del món, la majoria joves –però no només– i que compta amb el suport explícit de 13.000 científics –principalment europeus, però també americans– que en la setmana prèvia a la manifestació van fer públic el seu suport a la causa. Si, però... I ara què? També eren lícites i justificades les manifestacions dels anys 70, aquelles del “Nuclear, no gràcies”, que també tenien ressò internacional i que a Catalunya tenien com un dels escenaris principals la plaça Sant Jaume de Barcelona. I també estaven liderades i protagonitzades pel jovent del moment. Potser si aleshores els governs haguessin estat més receptius i proactius i s’haguessin finançat investigacions sobre energies renovables, ara tindríem un planeta menys –molt menys!, segur– escalfat per les emissions dels combustibles fòssils, que no hem estat capaços de substituir per energies netes procedents de fonts renovables. Tot plegat, el que hem de fer indefectiblement i molt urgentment ara, i que venen proposant les successives cimeres del clima. Ja anem per la 24a. Perquè, de fet, el nou moviment de Fridays for Future no demana res més que l’acompliment dels Acords de París (la COP21) adoptats per 195 països el 2015. És a dir, mantenir l’augment de la temperatura mitjana global per sota dels 2 graus respecte als nivells preindustrials i fer esforços per no superar l’increment d’1,5 graus, augmentar la capacitat d’adaptació i establir mesures de mitigació del canvi climàtic i afavorir així un desenvolupament baix en emissions que no comprometi la producció d’aliments, i adaptar els fluxos financers per afavorir el compliment dels acords i fer possible que els països emergents també els puguin complir. Justament arran del ressò que han generat les manifestacions juvenils pel clima arreu, que reclamen que es declari l’estat d’emergència climàtica, han tornat a circular per les xarxes vídeos amb diferents versions de la cançó Do it now!, amb la música del Bella Ciao, que el 2012 el moviment Sing for the Climate va promoure com un projecte internacional amb la mirada posada justament en la Cimera del Clima que s’havia de celebrar tres anys després a París –la COP21, que dèiem–, que es va celebrar el desembre del 2015, i on es van prendre els acords que, encara avui, quatre anys més tard, no s’estan complint. La lletra de la cançó, que centenars de milers de persones van començar a enregistrar el 2012, diu així: “Hem de despertar / Hem de ser conscients Hem d’obrir els ulls/ I ha de ser ara, ara, ara! Hem de construir un futur millor / I hem de començar ara mateix Estem en un planeta / Que té un problema Hem de resoldre’l i participar / I ha de ser ara, ara, ara! Hem de construir un futur millor / I hem de començar ara mateix Feu-l’ho més verd / Netegem-lo Fes que duri, fes-ho ràpid / Ha de ser ara, ara, ara! Hem de construir un futur millor / I hem de començar ara mateix No té cap sentit esperar / O dubtar Hem de ser àvids, no hi ha més mentides / I ha de ser ara, ara, ara! Hem de construir un futur millor / I hem de començar ara mateix.” Des de llavors (2012, 2015) i encara més des dels anys 70 del segle passat, ha plogut molt i poc, però malament; s’ha accelerat el desglaç dels pols i de l’Àrtic; s’han incrementat les onades de calor i de fred; ha augmentat la contaminació de l’aire a les ciutats; ha pujat la temperatura mitjana del planeta; s’ha desertitzat més la Terra; ha pujat el nivell del mar; s’han extingit espècies... Estem veient, vivint i patint tot un seguit de situacions que indiquen que no estem fent prou bé les coses. De fet, no estem complint els Acords de París. I dic prou bé, perquè s’estan fent coses, com deia aquell, però no prou ni suficients ni amb la rapidesa –o emergència– que cal. El jovent clama per tenir un futur: “Volem un futur”, “Aquest món no és només nostre”, “No a la indiferència, això és una emergència”, “Despertem, actuem”, “El nostre futur és de totes”, “Canviem el sistema, no el clima”, “Planeta escucha. Estamos en tu lucha”, “Gobierne quien gobierne, el planeta se defiende”, “Visca, visca, la lluita ecologista”, “Què passa, que contaminem massa”, Menys pol·lució i més revolució”, “El planeta no es mor, l’estan assassinant”, “Si el planeta fuera un banco, ya lo habrían rescatado”, “Si no hi ha solució, hi haurà revolució”. Amb consignes com aquestes, els joves no demanen res més que què els governs escoltin els informes científics que des de fa dècades alerten sobre el punt de no retorn en què entrarem si no reduïm l’escalfament global. Amb el moviment Fridays for Future, nascut de la presa de consciència i la perseverança de Greta Thunberg, la classe científica –i la societat en general– podria haver trobat la veu, la força i l’energia necessàries per pressionar els governs –ni que sigui sota l’amenaça dels milions de vots que representen– per actuar en favor de la població i de les generacions futures. Perquè, no ens enganyem i romanticismes a part, treballar per salvar el planeta és treballar per salvar-nos a nosaltres mateixos, la raça humana, perquè, com deia l’ecòleg Ramon Margalef i com també postula el gairebé centenari científic anglès James Lovelock, la terra no morirà, els que morirem serem nosaltres, la raça humana, que serem expulsats pel propi organisme viu que és Gaia, i que es treu de sobre allò que li fa mal.

El jovent clama per tenir un futur: “Aquest món no és només nostre”, “El nostre futur és de totes”, “Canviem el sistema, no el clima”

Fridays for Future, una protesta d’emergència