Per què l’Estat juga amb la vida dels ciutadans i ven un producte que ell mateix reconeix que perjudica la salut del seu poble?

M’agradaria no haver de fer la pregunta. I potser no sé per què la faig, però feia molt temps que volia escriure aquestes reflexions. Fa poc vaig entrar a un estanc i una noia molt amable se’m va acostar i em va preguntar: “Vostè fuma?” I jo que li vaig dir: “No fumo i no hauria de fumar ningú…” Ella va quedar una mica parada, tot i que es podia esperar la meva resposta. I és que darrere el taulell de l’estanc es podia llegir la típica frase: “Fumar mata.” Com que soc prou estrany, vaig començar a esbrinar sobre els efectes nocius del tabac. És clar, arribant a aquella frase contundent de la mort. Perquè ara que hi penso: algú està fent una campanya contundent contra el tabac i ho fa des de la mateixa companyia que el comercialitza. Ho trobo fora de lloc. Res no té sentit. Res no respon a una lògica. Fixeu-vos en les frases contundents d’alguns paquets de tabac: “Fumar daña los pulmones”; “fumar puede matar al hijo que espera”; “fumar provoca embolias e invalidez”; “fumar aumenta el riesgo de ceguera”; “fumar reduce la fertilidad”; “fumar provoca cáncer de boca y garganta”; “fumar produce impotencia”; “el humo del tabaco contiene 70 sustancias cancerígenas” i segurament moltes més consideracions que encara no he trobat per al meu arxiu. Però encara podem llegir més: “Fumar daña los pulmones” o bé: “Deje de fumar: siga vivo para sus seres, i també: “Fumar reduce la fertilidad.” I sobretot una frase d’allò més inquietant: “Fumar puede matar al hijo que espera.” I una altre que encara ens adverteix amb més intensitat: “Los hijos de fumadores tienen más probabilidades de empezar a fumar.” I podria continuar. I continuaré quan trobi més advertències que ens aconsellin amb tan bon criteri. Em sembla, però, que totes aquestes advertències que us he transcrit reflecteixen els enormes efectes nocius del tabac ben a les clares. Però una mica més rebuscada tota la història que us explico, encara resulta més surrealista pensar que tot això que ens aconsellen tan encertadament està escrit al costat als mateixos paquets de tabac –amb una il·lustració ben expressiva– i també que a la majoria de paquets hi figuri la frase amb la qual he començat aquestes reflexions en veu alta: “Fumar mata.” I ens ho adverteixen sense que el seu rostre es torni vermell. I sense que ningú s’amagui sota el llit avergonyit de la seva estupidesa, de la seva capacitat de fer mal a la gent, i de seva impulsiva mala llet. I ho fan a dins d’una botiga, públicament, sense cap rubor i sense cap mirament envers el comprador. Ens venen un producte que “mata”, que provoca càncer i una multitud de malalties estranyes, explicades amb detall. I ells ho saben. I encara, per estar malalts, fan pagar impostos als fumadors. I és que el tabac “mata”. Ho diu al paquet de tabac, amb lletres ben clares i ben espanyoles. Jo no m’invento res. I encara més fort. Al llom del paquet de tabac, hi veiem ben enganxada una nota amb un número, i el text: “Impuesto sobre las labores del tabaco. España.” I l’escut de l’Estat, naturalment amb la corona a sobre. Com toca... Constato que l’Estat recapta un bon impost que grava en cada paquet que ven l’estanc. Constato que aquest és l’impost d’una mort anunciada (“fumar mata”) o d’una malaltia incurable (“cáncer de boca y garganta”), d’uns mals sense remei i que, segurament, posarà fi a la vida del fumador empedreït i convulsiu, que no ha sortit d’aquella temptació i d’aquella trampa que li ha parat l’Estat protector de la seva existència. L’Estat, que promociona i permet el tabac, mata el fumador, al qual li fa pagar un impost que grava la seva malaltia i segurament la seva mort. FUMADOR ALS 14 ANYS Es tracta d’aquell fumador que haurà començat a 14 anys mal comptats, com una broma de bar de cantonada, i amb els seus amiguets de carrer i d’institut haurà començat a fer veure que s’ha fet gran de cop. És aquell vailet i aquella noia de pocs anys que haurà anat a comprar el seu primer paquet a l’estanc a tocar de casa. I aquella noia de 16 anys que vol pujar graons al rànquing del seu centre d’amigues i de la seva colla. I aquells nois que tot just comencen a fer-se grans i troben a dins d’una botiga un producte legal que els produirà la seva mort. I encara des de dins l’estanc encara trobem aquella noia que sense cap vergonya ens gosa preguntar: “Vostè fuma…?” És la mateixa història sense sentit que m’ha portat a fer reflexions d’una vida i d’unes actituds, que costa trobar-li l’adequat moment que caldria per posar-hi una mica de seny. I fer-nos unes preguntes que jo no puc contestar, i que potser tots voldríem fer: per què l’Estat –el protector de la nostra salut– juga amb la vida dels ciutadans i ven –i en fa un negoci, que hem de suposar que és lucratiu– d’un producte que ell mateix reconeix que perjudica la salut del seu poble? Per què ens anuncia que “mata” i aquest mateix estat hi posa el seu escut i en fa pagar un impost? Ahir vaig tenir sort, però. Trobo dos nois d’uns 14 anys. Em pregunten si tinc foc. Jo dic que no. Em diuen que es per encendre un petardo. Jo no entenc res de res. Es veu que és un cigar. Jo els dic que val més que no fumin. Al cap d’una estona els torno a trobar: “Veu, li he fet cas. He llençat el petardo…” Més tard, tot sol, penso que potser aquelles inquietants frases dels paquets caldria que fossin dites d’una altre manera. No ho sé. No sé pas com explicaria als nostres nois i noies que fumar no és bo. Perquè bé prou que els aconsellen aquells paquets que venen a l’estanc de la cantonada. Però avui he pensat que si “fumar mata”, aquest estrany Estat no pot estar matant els seus ciutadans i la seva gent. O sí, que ho pot fer. L’Estat ens protegeix sempre de tot mal. Perquè, de fet, darrere de tot plegat hi ha una indescriptible sinceritat. L’Estat adverteix que matarà el seu poble, els fa pagar per fer-ho i confessa el seu crim sense cap vergonya. No podem demanar res més, oi?

Per què l’Estat juga amb la vida dels ciutadans i ven un producte que ell mateix reconeix que perjudica la salut del seu poble?

Fumar mata?