Alguns mestres pensen que le futbol sobreexcita massa l'alumnat i que és l'origen de conflictes al pati

Alguns projectes de la nova escola retiren porteries dels patis d'escola / foto: Josh JDSS La setmana passada, l’equip femení del club que portem al cor (vesteixin d’Unicef o de Qatar, tant se val) va iniciar la pretemporada. El futbol sempre ha mogut masses i des que les blaugranes protagonitzen la campanya de paritat de TV3 –triplicant la presència de l’esport femení en sis anys fins a l’esfereïdor percentatge del 10,4% de les notícies esportives–, el seguiment de l’equip de Putellas a les aules gairebé ha igualat el de la King’s League del guru de l’amor –a qui ara li hem d’agrair els consells que ens regala per “tranquil·litzar les dones quan estem nervioses”–. Deixant de banda les pseudonotícies que alimenten la premsa esportiva, reconec que me n’he servit des de fa un parell d’anys per fomentar la cohesió entre alumnat i professorat a l’institut: per segon any consecutiu, la darrera setmana de curs he organitzat els partits d’alumnes contra professores (un de voleibol i un de futbol). La idea de celebrar aquests partits al pati de l’escola a la recta final de curs no és meva; la dec (o la devia) a la meva escola de primària. Des que era ben petita, recordo amb entusiasme el partit de les alumnes de sisè contra les professores. Com us podeu imaginar, les guanyadores mai no duien bata a ratlles... però, cada curs, tot l’alumnat fèiem pinya per intentar arrabassar el títol a les mestres. Les més petites pintàvem pancartes per animar les grans, que jugaven en representació de totes les bates. Així que, aprofitant el record d’aquella jornada festiva, vaig traslladar la proposta al meu claustre, que de seguida es va sumar a la iniciativa per participar de l’esdeveniment esportiu. Pocs dies després de celebrar el partit, vaig creuar-me pel poble amb un dels tutors de Primària més estimats, titular cada curs d’aquells partits. Mentre li explicava emocionada el llegat que havia fet arribar al meu institut, em va anunciar abatut que a l’Escola Pia feia temps que s’havia deixat de jugar el partit d’alumnes contra mestres.–Per què?–, se’m va escapar amb una tristor poc dissimulada.–Perquè algunes companyes consideraven que el partit sobreexcitava massa l’alumnat i que el futbol era origen de conflictes al pati. La resposta em va recordar alguns projectes de la nova escola, que han retirat les porteries dels patis confiant que l’alumnat deixarà de xutar les pilotes per fer...

Alguns mestres pensen que le futbol sobreexcita massa l'alumnat i que és l'origen de conflictes al pati

Gol en pròpia porta