Als qui ens agrada molt el futbol ens fot. Perquè el tuf es filtra massa i ho taca tot

Als qui ens agrada molt el futbol ens fot. Perquè el tuf es filtra massa i ho taca tot / foto: Cindy Stunz I sempre és el futbol. Malauradament, sempre. El que més put. A l’estiu: petó no consentit, piquito vomitiu, agressió a Jennifer Hermoso, agafada de carn d’olla a la llotja per celebrar el Mundial, assemblea delirant i patètica i aquella afirmació que encara ressona: “¡No dimitiré! ¡No dimitiré!” I dimecres, el dia que arrencava la primavera: escorcoll policial a la seu de la Federació Espanyola de Futbol i a 11 domicilis particulars amb cinc detencions. La de Luis Rubiales hauria estat la sisena si no hagués estat a la República Dominicana. El motiu: la investigació policial per presumpta corrupció a la Federació Espanyola de Futbol. Tot arrenca amb aquells àudios entre Rubiales i Gerard Piqué per dur la Supercopa a l’Aràbia Saudita i una denúncia particular. Després, l’inici d’una investigació judicial i l’acció policial de dimecres cercant els contractes d’adjudicació d’obres sospitoses de l’Estadi de la Cartuja de Sevilla i els contractes de la Supercopa a l’Aràbia, també sota sospita. Sempre és el futbol. Malauradament, sempre. També en la concessió del darrer Mundial a Qatar, que va comprar vots, segons les investigacions. A la Federació Catalana també hi arriba la merda. I un jutjat de Sabadell investiga si el seu president, Joan Soteras, va falsificar actes de vot delegat en les últimes eleccions. O sigui, si va fer servir les dades personals dels presidents d’alguns clubs, que hi ha a la base de dades de la federació, per sol·licitar el poder notarial que li permetia votar per la seva candidatura. Autoautoritzar-se per autovotar-se. I hi podeu sumar la compra de futbolistes per guanyar apostes esportives amb l’auge de grans operadors d’apostes. I MIL COSES MÉSI el que no sabem. I el que potser un dia sabrem o potser no sabrem mai. I sempre és el futbol. Malauradament, sempre. I als qui ens agrada molt ens fot. Perquè el tuf es filtra massa i ho taca tot. I escampa la merda i la decepció, la desconfiança i el desinterès. I cada cop fa més mandra. I avergonyeix. I aquell joc pur, el de la piloteta, el de la il·lusió d’infantesa, el de la passió absoluta s’esmuny. I tacar així aquest joc extraordinari és imperdonable. I indigne. Perquè mata, de mica en mica, allò que l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, un malalt del futbol, com jo, va explicar tan bé: “Yo nací gritando gol. No tengo nada de original porque en mi país las maternidades hacen un ruido infernal porque todos los bebés se asoman al mundo entre las piernas de la madre gritando gol. Yo también grité gol para no ser menos y, como todos, quise ser jugador de fútbol.”

Als qui ens agrada molt el futbol ens fot. Perquè el tuf es filtra massa i ho taca tot

Sempre, el futbol