No tenim cap futur si no pensem que podem tenir-ne algun

Cap altra feina és més engrescadora i essencial que la d'educador / foto: Lapichon Mirant el que passa al món hi ha pocs fets que irradiïn esperança, però la vida continua i tothom la desitja feliç. Si hom es vol mantenir informat, el confort desapareix a primera hora del matí, perquè, des dels grans conflictes internacionals fins a les picabaralles properes i quotidianes, el que es llegeix i s’escolta fa encongir els esperits més alegres i optimistes. Però la majoria de nosaltres estem disposats a somriure perquè els que tenim a prop percebin i se’ls encomani l’aroma de l’alegria. En pocs anys hem passat del tot anirà bé al quina porqueria tot plegat, però ningú no vol viure en la immundícia, de manera que caldrà treballar per confiar, encara, a fer possible algun futur. Ara i aquí ens hem de seguir preguntant: què podem pensar que sigui possible fer? Quin és l’àmbit d’actuació que tenim? En què podem intervenir sense que la nostra acció empitjori el present? Cal saber dirigir el pensament i l’acció cap a allò que sigui possible fer, maldant per no abandonar cap dels somnis de millora i sabent, això sí, que alguns només són utopies o estels guia. No tenim cap futur si no pensem que podem tenir-ne algun! Perquè el futur també sigui a les nostres mans, necessitem un exèrcit de professionals de l’ensenyament que siguin alhora educadors vocacionals. Ep, educadors, que no pas ensinistradors. L’educació sempre és alliberadora! Eixams de mestres compromesos, amb capacitat de sortir d’allò que, per ordinari i quotidià, provoca climes de tant se me’n fot tot plegat. Res podrem fer per millorar ni l’escola ni l’educació sense el compromís de docents farcits de bondat i dotats de bones estratègies. A la Grècia clàssica, l’estrateg de la guerra, l’arcont polemarc, formava part d’un col·legi de 10 membres i, malgrat que el seu afer bàsic era la guerra, feia funcions diplomàtiques, les més importants perquè podien evitar el combat bèl·lic. Els grecs consideraven que la millor estratègia era la que permetia coordinar totes les accions i maniobrar per tal d’aconseguir una determinada finalitat. Si tots els docents es posen com a fita, finalitat, generar futurs, hauran de ser hàbils a manejar i coordinar tots els recursos i totes les accions per aconseguir-ho i, per començar, hauran de pensar, potser s’ho hauran de creure, que el futur també és a les nostres mans. Cap altra feina és més engrescadora i essencial que aquesta!

No tenim cap futur si no pensem que podem tenir-ne algun

El futur també és a les nostres mans