Gabi Moto i Nsá, tècnic d'esports jubilat i autor del llibre 'Viaje de ida'

Gabi Moto i Nsá, tècnic d'esports jubilat i autor del llibre 'Viaje de ida' / il·lustració: Neus Páez Dilluns a la tarda al bar-restaurant El Trull del Casino. L’entrevista amb Gabi Moto i Nsá (Niefang, Guinea Equatorial, 1950) havia de durar una hora però s’allarga més de dues. Quan marxo, tinc moltes ganes de llegir el llibre Viaje de ida (Memorias Ediciones, 2022), que en Gabi presentarà el divendres 25, a les 7 del vespre, a la llibreria La Gralla. Viaje de ida repassa les vivències d’un negre en un país de blancs, just el títol d’un dels capítols del llibre. Aquest tècnic jubilat, que va treballar més de 20 anys al Patronat Municipal d’Esports de Granollers, explica la seva vida i ho fa tot parlant de l’apartheid, la segregació racial, la supremacia blanca, la discriminació, l’emigració... Per comprendre millor tot plegat, en Gabi ens convida a viatjar fins al petit poble d’Akok, al districte de Niefang (Guinea Equatorial) i a retrocedir fins al 1950. Guinea és aleshores una colònia espanyola governada, segons diu en Gabi, “amb la força de la creu, l’escopeta i el pal”. La seva família, que pertany a la tribu Esawong, forma part de l’ètnia fang, parlen el fang. Els seus pares, Mor Ndong (rebatejat Paulino Moto Ndong) i Eusebia Nsá, tenen 11 fills. En Gabi és el cinquè. El pare, home estricte i religiós, compagina la feina d’infermer auxiliar de laboratori en un hospital amb la de cultivador de cafè i cacau. La mare té cura de la canalla. Com tots els nens de la tribu, el petit Gabi passa pel ritu de la circumcisió. Feliç a l’entorn on viu, on pesca, caça i veu goril·les i cocodrils, primer estudia a la missió dels pares claretians de Niefang i a 13 anys ho fa becat al Centre Laboral La Salle de Bata, on comença la seva relació amb l’esport. En aquells temps, entra a formar part de l’Organització Juvenil Espanyola (OJE), el que li permet viatjar a Espanya per participar als campaments d’estiu que es fan a Aguadulce (Almeria). El 1967, juntament amb tres companys més, continua formació religiosa a Salamanca i Granada. Mentre dubta de si ha de continuar o no formant part de la congregació dels salesians, l’orde l’envia a Premià de Mar. El germà Gabriel es converteix llavors en el primer religiós negre i africà que viu i imparteix classes en aquella comunitat. Acabat el curs, el 1970 penja els hàbits. Guinea és des de fa dos anys un país independent que governa la nissaga dels Obiang. Lluny de casa i sol, Gabi se sent un apàtrida. La llei d’estrangeria no li posa les coses fàcils a en Gabi. Al contrari. Viu a cavall entre Barcelona i Platja d’Aro, on treballa de cuiner, de mosso de magatzem... i, afortunadament, el tornen a cridar per fer classes al col·legi La Salle de Premià. El llavors seglar Gabi posa en marxa tot d’iniciatives per a la formació integral dels alumnes. I el 1975 es casa amb la zamorana Conchi Barba i tenen una filla, Bàrbara. “Formar una família tenia molt a veure amb les meves ganes d’arrelar i de sentir-me d’algun lloc. Al meu país jo ja no hi podia tornar per la dictadura”, recorda. En Gabi també té un net, Paulo, de 16 anys. Moto arriba a Granollers de la mà d’en Jaume Bellavista i ho fa com a monitor polisportiu. Entra a l’institut Celestí Bellera i, juntament amb Eduardo Ocón, impulsen el bàsquet, l’handbol, el voleibol i l’atletisme. Detall important: dediquen un especial interès al foment de l’esport femení. Llicenciat en INEF, el 1991 fitxa pel Patronat d’Esports granollerí i treballa amb Josep Bach, Jordi Romea, Santi Jané, Enric Bartel, Joan Gallego, Celso Giner... i ha tingut com a regidors d’Esports Amadeu Castellano, Francesc Rubio, Manel Nériz, Francesca Alaminos, Montse Cuevas, Josep Maria Junqueras i Pere García. Va tenir l’honor de portar la torxa olímpica el 1992 i ha estat reconegut institucionalment per la seva carrera professional. Al seu llibre, en Gabi explica també el seu compromís social i polític amb Guinea Equatorial, un deure que el va empènyer a formar part del Partit del Progrés (PP). Als anys 80 i 90 del segle passat, el presidia el seu germà Severo i tenia l’objectiu d’enderrocar el dictador Teodoro Obiang. Fracassat l’intent, els Moto a Guinea són vigilats i controlats a tothora i ni ell ni el seu germà no poden entrar al país. Molts granollerins, però, recordaran en Gabi perquè ha estat el primer negre que van conèixer, per assemblar-se al primer rei Baltasar negre de la ciutat, el primer professor de gimnàstica negre que van tenir, el primer president de l’Associació Cultural Amics de l’Àfrica i de l’Associació per al Progrés de Guinea Equatorial...

Gabi Moto i Nsá, tècnic d'esports jubilat i autor del llibre 'Viaje de ida'

El primer negre de Granollers