Qui va ser rector de la UPC i l'UOC era un savi, en el sentit més rigorós de la paraula

El proppassat 11 de febrer ens va deixar el doctor Gabriel Ferraté i Pascual, conegut sobretot per haver estat durant molts anys rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i fundador i rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El doctor Gabriel Ferraté ha estat molt més que això i la seva impressionant trajectòria ha estat glosada pels mitjans de comunicació. Aquí em limitaré a parlar del que jo recordo de la nostra relació.

El primer record que tinc d’ell es remunta a finals del anys 50 del segle passat. Jo estudiava a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i al paranimf de l’escola del carrer d’Urgell hi havia un espai misteriós amb un rètol molt suggestiu: Laboratorio del Cerebro Electrónico. De tant en tant els estudiants en veiem entrar i sortir d’ell dues persones, una de les quals era Gabriel Ferraté. Ho vaig saber perquè algú va dir: “Aquell és en Ferraté, diuen que és un coco.”

La següent ocasió en què el vaig veure ja va ser d’una manera més propera; devia ser a mitjan anys 60. El meu pare esperava una visita al despatx de l’editorial i em va demanar que hi fos present. Es tractava d’un jove professor d’Automàtica de l’Escola d’Enginyers que es deia Gabriel Ferraté. Ens venia a parlar de les publicacions d’un professor d’Automàtica francès que es deia Naslin. Segons ell, es tractava dels millors llibres sobre la matèria que hi havia a Europa i, si els publicàvem en espanyol, seríem els pioners editorials d’un tema de gran futur. En vam publicar tres o quatre, de Naslin i de Delhaye. Alguns els va traduir el mateix Ferraté, qui més endavant em va dir que aquell havia estat un dels primers treballs retribuïts que havia fet i amb ells va començar una llarga relació que tractaré de resumir.

L’any 1975 Marcombo, l’editorial familiar dels Boixareu, va adquirir els drets per a l’espanyol del diccionari científic i tècnic més complet que hi havia al món i que en anglès havia publicat originalment l’editorial McGraw-Hill. Teníem al davant una gran feina, d’anys, per traduir i editar aquesta obra. Necessitàvem un equip d’experts competents en les més de 100 matèries que abastava el diccionari i, naturalment, d’una personalitat que els coordinés i en dirigís la versió espanyola. Aquesta personalitat va ser el ja prestigiós doctor Ferraté. A l’època aquests treballs encara no es podien fer ajudats per programes informàtics i les definicions dels termes traduïts formaven part cada un d’una fitxa de paper que s’anaven col·locant alfabèticament en un fitxer. Cada un dels 20 traductors del màxim prestigi en les respectives matèries els va triar el doctor Ferraté.

Durant els anys que van durar aquests treballs ens reuníem mensualment a Marcombo amb els traductors i el doctor Ferraté per examinar els avenços i intercanviar opinions sobre els dubtes que a cadascú li anaven sorgint. El doctor Ferraté hi va tenir un paper clau. L’any 1981 és va publicar en cinc volums el Diccionario de términos científicos i técnicos. (McGraw-Hill-Boixareu), editat per Marcombo, que va ser presentat a Barcelona al Museu de la Ciència i a Madrid, a la Biblioteca Nacional en actes sempre presidits pel doctor Ferraté, el meu pare i els màxims representants de les institucions esmentades, respectivament.

Més endavant, amb el doctor Ferraté vaig coincidir en el consell de l’Associació Nacional d’Indústries Electròniques (ANIEL), consell en el qual hi estaven representats els presidents de les principals empreses d’electrònica de l’Estat espanyol, incloses les multinacionals. El doctor Ferraté hi representava la Universitat i jo el món de la cultura i, especialment, les publicacions tècniques. El doctor Ferraté va ser un assistent habitual als sopars dels premis Mundo Electrónico i Actualidad Electrónica que se celebraven respectivament a Barcelona i Madrid, organitzats per Boixareu Editors.

L’any 1980, per iniciativa de l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, es va crear el Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT), el vicepresident executiu del qual va ser el doctor Gabriel Ferraté. Sota aquest marc el president Pujol ens va encarregar al doctor Ferraté i a mi l’edició d’una revista en català dedicada a la promoció de la recerca i de la innovació tecnològica. Es va titular Tecno-2000. Boixareu Editors es va fer càrrec de l’edició. El doctor Ferraté, que tenia idees genials, va demanar que havíem d’incloure a cada número de la revista un dibuix del que havia publicat, sota el pseudònim de professor Franz de Copenhage, al TBO de l’època uns ingeniosos dibuixos d’invents tècnics de la seva pròpia collita. Fetes les pertinents investigacions vam trobar que el tal professor es deia Sabaté i era de Reus, com el doctor Ferraté. Així que els seus nous invents es van publicar a Tecno-2000.

El doctor Gabriel Ferraté era un savi, en el sentit més rigorós de la paraula, que havia creat sentències i acudits genials. Em permeto de reproduir una d’aquestes sentències que ha corregut pels mitjans de comunicació amb motiu de la seva mort: “El coneixement es renova cada pocs anys, però la saviesa continua sent la mateixa.” Com a bon savi era un gran humanista. Tenia la més completa biblioteca de poesia en català. Al seu despatx hi tenia una nombrosa col·lecció d’estris basats en boletes esfèriques de metall gris brillant; en conservo un a casa. El logotip que va crear per a la UPC conté un quadrat format per aquestes boletes.

Dins el seu cercle d’amistats és coneguda la seva afició a anar amb motos potents. Val a dir que aquesta afició la deu a un dels seus col·laboradors més propers, el professor Josep Amat. Una vegada que havia de ser urgentment en un lloc i que per no sé quina raó no hi podia arribar amb cotxe, Josep Amat es va oferir a portar-lo amb la seva moto. En comprovar els avantatges d’aquest mitjà de transport va decidir comprar-se’n una, la més potent que hi havia al mercat. Només cal dir que quan anava a la seva vila natal, Reus, agafava la moto i batia tots els rècords de velocitat. El doctor Ferraté era ràpid en tot, en especial pensant, car la seva ment anava més ràpida que les seves pròpies paraules.

El darrer llibre que ell i el seu equip de l’Institut d’Automàtica i Robòtica van publicar a Marcombo va ser el primer llibre de robòtica en espanyol. Era una autoritat internacional en la matèria. Ja he dit que no gosaré fer la llista de càrrecs i reconeixements rebuts al llarg de la seva prolífica vida. Per a mi, el que reconeix els seus mèrits és la possessió de la Creu de Sant Jordi. Gabriel Ferraté era un gran enamorat de Catalunya, la seva pàtria, que sempre va servir amb la saviesa que el caracteritzava. Quan el president Pujol li va encarregar la creació de la UOC i va tenir llesta la seva seu a l’avinguda del Tibidabo em va convidar a conèixer-la acompanyat per ell mateix.

Em queden un parell de fets, que ara recordi, de la nostra relació. Quan es van crear els consells socials de les universitats jo en vaig ser nomenat membre pel de la UPC i em consta que ell va ser un avalador meu. Durant els 12 anys que hi vaig ser, gairebé tots de vicepresident proposat pel president Pere Duran Farell, amb el doctor Gabriel Ferraté vaig tenir l’oportunitat de multiplicar la nostra relació. Van ser uns anys molt fecunds per a mi tenint dos grans persones tan a prop que va resultar que em van fer l’honor de ser amic seus.

La darrera oportunitat en què ens vam trobar va ser amb motiu de celebrar els 75 anys de Marcombo amb un acte acadèmic que va tenir lloc al CosmoCaixa de Barcelona. El gran acadèmic i rector de Catalunya, el doctor Gabriel Ferraté, l’amic Gabriel, ens va fer l’honor de presidir aquell acte tan important per a Marcombo com per a mi personalment. La seva mort m’ha trasbalsat, però el seu llegat restarà inesborrable al meu cor i al de tots els qui l’han conegut, han estat deixebles seus o tots els enriquits par la seva saviesa i humanitat.