L’aturada en la resolució del concurs de la Generalitat per a l’adjudicació de les terres a Gallecs va més enllà […]

L’aturada en la resolució del concurs de la Generalitat per a l’adjudicació de les terres a Gallecs va més enllà d’una simple incidència administrativa. Cal considerar-la una anomalia que posa en risc la continuïtat d’un model agrari que ha demostrat durant dècades la seva resiliència, el seu valor ambiental i el seu paper clau en l’equilibri del Vallès Oriental. Fa massa temps que aquest procés s’arrossega, que genera incertesa entre els pagesos i frustració entre els defensors del territori, i que implica una clara pèrdua d’oportunitats per a un espai natural que pot ser motor d’un futur agrari sostenible.

La Generalitat va iniciar fa gairebé un any el concurs per cedir la gestió de 382 hectàrees a Gallecs. El procés està aturat des de l’abril tot i que, segons detallen des del govern, es pot desencallar de forma imminent. S’havia arribat a l’obertura del segon sobre, pas per adjudicar els lots, i es va suspendre. Aquesta interrupció, tot i que la Generalitat la qualifiqui de “temporal”, afecta persones que van confiar en les institucions: pagesos que han renunciat a terres, que han presentat propostes i que han dipositat fiances econòmiques. No poden esperar indefinidament.

Però és que no es tracta només d’una qüestió de terminis. Al Vallès Oriental, es parla sovint del necessari suport a la indústria, i està bé. Però sovint s’oblida que al territori, per al seu equilibri, també li cal el sector primari. Li calen mans que treballin la terra, que preservin la biodiversitat, que facin viable la producció de proximitat i que mantinguin viu un paisatge agrícola del qual també en treu rèdits la resta de la ciutadania. Gallecs és el botó de mostra d’una comarca equilibrada: no només polígons i empreses, també camps i pagesia. Sense pagesos, el paisatge es perd. Sense cultiu, la terra s’abandona.

El Vallès Oriental no es pot permetre que cap pagès plegui, i encara menys per tràmits burocràtics. No es pot permetre que hectàrees conreables quedin en desús perquè els terminis es dilatin. La comarca necessita una política territorial que no oblidi els seus pagesos. I ara, a Gallecs, això crema.