Si no suportes el que defineix un poble rural, potser no ets al lloc indicat

Cartell de benviguda i aclariments a Sant Pau de Segúries, a la vall de Camprodon / foto: Boi “Si no ho suportes, has arribat al lloc equivocat.” Tan simple. Tan encertat. Perquè: oi que no anem a veure la pel·lícula que no ens agrada?, ni el concert del grup que no ens atrau?, ni anem al restaurant de menjar ràpid que trobem vomitiu?, ni a la platja si som de muntanya, ni a la neu si som de secà? Doncs, això. Així de simple. Així d’encertat: si no us està bé, no sou al lloc indicat. L’espècie humana fa coses molt rares. Una de les que més em sorprèn, i en parlava aquesta setmana amb un amic, és el tema dels obstacles als carrers. Aquesta merda de desnivells, badén em sembla que en diuen. Aquest obstacle que t’obliga a reduir la velocitat dràsticament, a risc de trencar bous i esquelles. La qüestió és que asfaltem i habilitem carrers i carreteres per salvar els obstacles geològics i poder circular bé i hi posem uns altres obstacles perquè som incapaços d’entendre i, per tant, de respectar, la velocitat adient en cada tram. O sigui, que som curts. Imbècils. I una de les imbecil·litats més grans que hem viscut els últims anys són les queixes d’alguns urbanites establerts o visitants de les zones rurals del nostre país pel soroll de les campanes dels campanars dels nostres pobles, per l’olor del bestiar que pastura, el dels tractors que seguen a l’estiu de matinada perquè la calor del migdia obliga els pagesos a fer-ho així per sobreviure, el cant del gall de matinada o la fortor dels galliners. “Es que mira que es de ser inútiles!”, aquest tall de l’APM que segur que molts recordeu, em ve sempre al cap quan passen coses com aquestes. Perquè és ben senzill: què hi fas a Sant Pau de Segúries, a Camprodon, a Llanars, a Sant Llorenç de Morunys, a la Vall de Bianya o a Sant Esteve de Palautordera si tot el que fa ser el que són et molesta? Ets al lloc equivocat. M’encanta el sentit de l’humor dels cartells que ha penjat l’ajuntament de Sant Pau de Segúries davant les queixes d’alguns visitants. Diuen: “Atenció als visitants. Esteu entrant en un indret amb riscos i perills. És a dir, zona rural. Les campanes toquen regularment. Els galls fan de despertador. Hi ha olors d’adobs naturals. Els ramats viuen a prop amb esquelles. Els pagesos treballen al camp. Si no ho suportes, has arribat al lloc equivocat. En cas contrari, trobareu una càlida benvinguda a la vall de Camprodon.” Davant els imbècils, humor i brillantor. I més galls i gallines. I vaques i bous. Que és el que necessitem. A més de posar esquelles als imbècils, per poder veure’ls venir.

Si no suportes el que defineix un poble rural, potser no ets al lloc indicat

Galls, esquelles i gallines