Els autèntics artistes saben que sense humilitat i constant aprenentatge no es pot assolir aquell nivell de creativitat que et porta fins a la genialitat

Aquest mes de maig passat vam celebrar els 500 anys de la mort de Leonardo da Vinci (1452- 1519). Un home que ja en vida era reconegut i aplaudit pels seus contemporanis –sense anar més lluny, morí a França precisament perquè el rei Francesc I l’havia reclamat a la seva cort–. Però Leonardo no era sols un geni ple d’encerts, era també un home amb fracassos. Per citar-ne alguns, de ben sonats, el famós Sant Sopar que va pintar pels dominics de Milà, es va començar a deteriorar molt ràpidament, de manera que sovint altres artistes li van tirar en cara el seu pobre domini de la tècnica al fresc. O el sonor fracàs de la seva escultura eqüestre en bronze del Duc Sforza de Milà, que amb tan retard Leonardo va anar projectant fins que al final sols feu el model en terracota –que finalment fou destruït per les tropes franceses–. I encara, podem citar el seu immens mural, avui perdut, de la Battaglia di Anghiari del Saló dels Cinc-cents en el Palazzo Vecchio de Florència, el qual havia de ser la pintura més gran que Leonardo havia fet mai, però, igual que passà amb el fresc del Sant Sopar, va patir despreniments i deteriorament quasi des dels inicis... i que posteriorment seria tapada per una obra de Giorgio Vassari. Moments dolorosos on Leonardo quedà exposat públicament. Però l’autèntica genialitat no és sols en els encerts sinó també a superar les nostres fragilitats i fracassos. Els autèntics artistes saben que sense humilitat, constant aprenentatge i reconeixement dels propis límits, no es pot assolir aquell nivell de creativitat que et porta fins a la genialitat. Sant Agustí ens recorda que si vivim aquesta virtut, passant-la dels llavis al cor, i del cor a les mans, donarem el millor de nosaltres mateixos. El Salm 24 ens recorda com “el Senyor ensenya els seus camins als humils”. I sant Pau ens convida a “revestir-nos d’humilitat” (Col.3,12). Una humilitat que lluny d’encongir-nos ens obre els ulls i ens enforteix per superar-nos. En un món, on tants volen arribar a sobresortir desbancant i apartant els altres, i on s’amaguen els fracassos i les fragilitats, els autèntics genis ens mostren un altre camí: la humilitat ens porta a la genialitat. Leonardo ens ho recorda amb la seva vida, els seus ensopecs, la seva constància i els seus fruits. L’autèntica genialitat i la humilitat van de la mà.

Els autèntics artistes saben que sense humilitat i constant aprenentatge no es pot assolir aquell nivell de creativitat que et porta fins a la genialitat

Genialitat i humilitat