La Rebel

Demanar intangibles implica ser conscient que les coses físiques són força secundàries, però només quan les tens assegurades / Imatge: Elaine Lustig Cohen (1927-2016) / Meridian Books Dilluns vinent és Nadal i vagi per endavant la meva felicitació, de cor, estimats lectors i lectores –que sé que hi sou perquè m’ho dieu i m’escriviu i em critiqueu o alabeu algun article i no sabeu com n’és, de bonic, això– i els millors desitjos per aquestes festes i per l’any nou que arrencarà en breu. Són dates més simbòliques que no realment canviants, però com que valoro els símbols i alguns, fins i tot, els reverencio, de veritat que la meva felicitat és sincera. Sigueu al màxim de feliços possible. Sigueu treballadors i empàtics. Sigueu de cor ample i mirada alegre. Sigueu tolerants. Sigueu bones persones. Intenteu, si podeu, ser millors. Una mica. Hi ha una frase meravellosa que m’encanta que diu: “En un món on pots ser qualsevol cosa, sigues amable.” Sigueu amables. Dilluns és Nadal, us deia, i he demanat molta màgia. Espero que es compleixi un desig bonic i profund, més d’un, de fet. Demano sobretot això: salut, amor i llibres. Demano, doncs, tres intangibles –o més de tres– i llibres. Amb els llibres i els intangibles jo ja en tindria prou, crec. Sembla fàcil, oi? No dic que els intangibles siguin senzills. Demanar empatia, consciència, reconeixement, valor, amor, respecte, empoderament, salut, capacitat de callar, capacitat de parlar, perdó, acceptació, pau mental i d’esperit, energia, audàcia, refugi, alegria, saviesa, amistat, perseverança, esforç… Demanar tot això és demanar massa i implica més feina del que demana que no pas del cosmos, els déus, els éssers màgics del Nadal o els altres. Demanar intangibles implica ser conscient que les coses físiques són força secundàries, però només quan les tens assegurades. Perquè si no tingués aixopluc, pa, manta, llar de foc i espai segur per als meus fills demanaria això mateix primerament. Els intangibles potser ens eleven sobre el materialisme capitalista però, si ho fan, és perquè ja tenim els peus a terra, un país en pau i un sostre sobre el cap. Ens eleven perquè el destí ens va enroscar en néixer en un determinat país, en un determinat moment històric. Si no, la nostra vida seria completament diferent i ens arraparíem a les coses materials. Elevar-se és cosa de rics. Ja m’enteneu. Demanar intangibles és de persones que no passen gana. No perdre mai la consciència sobre el món i la desgràcia que hi campa també s’ha de demanar. No la perdeu tampoc. No la perdem. Quan tinc la llista d’intangibles feta començo la llista de llibres. Les lletres m’omplen d’alegria. Llegeixo molt, molt, moltíssim i no escric més que aquests articles. Tinc temps de llegir, però no d’escriure. M’agrada més llegir que escriure, sí. És així. Ja ho sé, i de fa molt temps. Som el que llegim, també. Bon Nadal, estimats i estimades. I estimeu els llibres. I demaneu intangibles. Si aquestes dues coses les teniu, sou gent amb sort.

La Rebel

Gent amb sort