Em molesta que el març imposi el feminisme i l'abril, l'oblidi. El feminisme és una revolució que hauria d'arribar a desembre

Per anar a la feina travesso una plaça plena de criatures temeràries que corren, cauen i s’aixequen en un bucle infinit. Sovint, veig un papi que gronxa la seva filla o li corda el casc mentre li acaricia el nas. Confessava a les meves amigues que aquest home m’entendreix el cor i les calces. Una d’elles –en veu baixa– va dir-li a la del costat: “La feminista perd oli.” Vaig fingir no sentir el comentari. És cansat ser la feminazi del grup. Cada cop que obro la boca m’aventuro a ser la histèrica de la bandera lila. La llunàtica que desitja un món lliure de violències. En paral·lel, tot allò que digui és susceptible de ser sancionat. M’exposo a una retirada de punts del carnet feminista. I, en aquesta ocasió, les meves amigues tenien tota la raó. És absurd sentir-me atreta per un pare que s’ocupa de la seva filla. Que m’entusiasmi un home funcional que assumeix les seves responsabilitats és com excitar-se mirant un forner fent ensaïmades o un jardiner plantant un gerani. A vegades, em costa trobar el papi en qüestió perquè la major part del públic són dones. Mares sobrecarregades que recullen pales i cubells mentre criden: “Vinga va, Arlet!” “Som-hi, Lluc, puja al cotxet que la mama ha de recollir el Pau a anglès.” Dones que després de la seva jornada laboral continuen amb la familiar. Dones que mereixen fotre’s un gintònic, assegudes al banc d’aquesta mateixa plaça mentre en Lluc, en Pau i l’Arlet mengen sorra del sorral en quantitats industrials. Tanmateix, no vaig dir res, no volia perdre més punts violetes.

No sé en quin moment hem normalitzat que exigim més a les persones que es posicionen obertament en un moviment que no pas a la resta. Em refereixo a etiquetar d’hipòcrita un ecologista que demana una bossa de plàstic a la caixera del supermercat el dia que es descuida les de roba al cotxe; o jutjar una feminista que canta la lletra misògina d’una qualsevol cançó de reggaeton. És irònic que els qui intentem generar un avenç polític o social siguem els desertors. Els veritables infidels. En contrapartida, les persones que no formen part de cap activisme per poc que facin se’ls atribueixen gestes heroiques. El que compra mandarines pelades en safates de porexpan –mentre diu que ell és feminista, però les dones s’haurien de depilar l’engonal per higiene–, si es digna a reciclar la safata de porexpan se’l considera deixeble de la Greta Thunberg.

Ha de ser difícil acceptar que algunes persones contribueixen al benestar de la comunitat, i que un mateix no està aportant el seu granet de sorra. Imagino que aquesta confrontació amb un mateix és el que els fa reaccionar, que no respondre. There’s no planet B? Que ho arreglin els ecologistes! La indústria càrnia maltracta les bèsties? Això és competència dels vegetarians i els vegans. Hi ha homes que assetgen, assassinen i coarten les llibertats de les dones? Que se n’ocupin les feministes. I, si no ho fan, ja ens afanyarem a portar-les a l’estrada per incriminar-les amb un dit farcit de culpa i decepció.

CELEBRAR EL 8-M PEL MAIG
Deixant de banda l’ecologisme, he pres una decisió: celebrar el 8-M, el Dia Internacional de la Dona, aquesta setmana. El dia assenyalat, no vaig anar a la manifestació. Vaig descansar. A més, també hi encaixa el 8-M, al maig. Una de les raons per les quals em vaig quedar a casa el passat Dia de la Dona és la sensació d’ofec que em provoquen les multituds, i l’altra, els cartells que corrien per Barcelona. A principis de març, van aparèixer a la ciutat, casualment, cartells publicitaris que amb lletres liles afirmaven: “Ets f8Minista.” L’exigència em va posar a la defensiva. Em molesta que el març imposi el feminisme i l’abril l’oblidi. Em confon la instrumentalització del 8-M. Aquest dia en què un papi puja un post a Instagram amb la seva filla, i convalida en feminisme per a la resta de l’any. El dia en què les empreses, amb un pinta y colorea oportunista, tenyeixen el logo de violeta. L’endemà, recullen tota la decoració i la guarden fins a l’any següent, com qui desmunta el pessebre passat Nadal. Malgrat això, les que correm perill de perdre punts al carnet feminista som les feministes. El feminisme és un moviment, una experiència, una reivindicació i una revolució que hauria d’arribar a desembre.

I tu, cartell, que a hores d’ara llueixes una hamburguesa sucosament perjudicial per a la salut: ets f8Minista?