Tot és un negoci o es converteix en un negoci, com ara els gots de plàstic reutilitzables

Els gots reutilitzables no són tan sostenibles com semblen / foto. Eric (Acces Magazine) El món se’n va a la merda! Crit desesperat o mantra que sedimenta. No ho sé pas. Només sé que cada dia sento algú o altre que diu això, que el món se’n va a la merda. La realitat consolida la frase. I la llista és llarga: genocidi a Palestina, terrorisme islàmic, Ucraïna, feixisme etern a tot arreu, populisme desencadenat, democràcia afeblida, precarietat laboral, atur juvenil, trumpisme, turisme de borratxera, gentrificació, violència masclista, canvi climàtic, sequera, habitatge impossible, banca inhumana, desigualat econòmica abismal i creixent entre rics i pobres i empobriment de la classe mitjana, institucions allunyades dels ciutadans, crisi energètica... i mil coses més. Globals. I locals. Que certifiquen el crit: el món se’n va a la merda. Segurament, les causes són múltiples. Però n’hi ha una que ho mina tot. El negoci. Tot és un negoci o es converteix en un negoci. Fins i tot algunes causes, d’entrada, nobles. Un exemple, petit però estratosfèric: els gots de plàstic reutilitzables dels festivals de música. La idea ja la sabeu. És evident: pagar-los per fer-los servir més d’un cop i no haver d’anar llençant els gots de plàstic prim i generar milers o milions de residus. O sigui, en teoria: el pagues, l’utilitzes, te l’endús casa i l’aprofites per a properes ocasions o el tornes i et retornen els diners, de manera que són els organitzadors de l’esdeveniment els qui haurien de tornar-los al circuit de la reutilització. Vaja, clar i senzill. Però la cosa no va ben bé així. AI, AI, AI...Ja us ho ensumàveu, segurament, però el periodista musical Nando Cruz ho ha explicat aquesta setmana. Són gots més ferms perquè tenen 10 vegades més plàstic que els gots d’un sol ús. Contaminen 10 vegades més i, per tant, si no s’utilitzen, com a mínim 10 vegades, no tindria cap sentit fabricar-los. I, de fet, no en té cap, de sentit, perquè els estudis de gestió de residus fets determinen que la mitjana d’utilització de cada got és d’una vegada i mitja. Però calla, sí que té un sentit! La fabricació d’aquests gots costa, com a màxim, 30 cèntims. I en paguem entre 1 i 3 euros. I no us heu trobat mai que quan aneu a tornar el got us diuen que no us poden retornar els diners? O quan hi aneu amb un got de l’any anterior us diuen que no us poden servir, que heu de comprar el got de l’edició d’enguany? Aquesta és la realitat: negoci. Vergonya. La que ens hauria de fer fotre’ns calés a la butxaca contaminant 10 vegades més i que ens importi una merda que el món se’n vagi a la merda!

Tot és un negoci o es converteix en un negoci, com ara els gots de plàstic reutilitzables

Merda de gots