Gràcies, mossèn Francesc
Aquest dissabte 14 d’agost morí mossèn Francesc Catarineu i Vilageliu a l’edat de 79 anys. Algú pot preguntar-se qui és, però estic ben segur que molts ho sabeu, donat que des de 1976 al 2002 –ininterrompudament– serví a parròquies del Vallès Oriental (Granollers, Cardedeu, Cànoves, Samalús…). Buscant escrits d’ell n’he trobat un que era de preparació per a l’Ascenció –tan celebrada a Granollers– i que té com a títol aquest verset de l’Evangeli: A vosaltres us he dit amics. Només veure’l he pensat que si poguéssim sentir la seva veu ens diria aquesta mateixa frase.
Cada mossèn, com cada persona, té uns trets a remarcar. D’ell –he tingut el regal de conèixer-lo des de l’any 1995– jo destacaria la proximitat i l’alegria com a conseqüència de la seva gran fe en un Déu que és amor. Diu en el seu escrit: “Naturalment, en el seu cor només trobem amor. Allò que constitueix el misteri més profund de Déu és que és amor. Tot el que ha fet des de la creació fins a la redempció és per amor. Tot el que espera de nosaltres com a resposta a la seva acció és amor… L’amor demana reciprocitat, és com un diàleg que ens fa correspondre amb un amor creixent al seu amor primer.” L’amor com a resposta a l’amor! Ens hi juguem tot en com entenem l’amor i si sabem cercar-lo o no.
ENAMORAT DE LA NATURA
Per exemple, mossèn Francesc era un enamorat de la natura –molt especialment del Montseny i de Gisclareny–, però no com una mera contemplació sinó com a mostra d’algú que l’ha creada per amor. I ell responia amb un amor apassionat donant gràcies amb el cant, com tantes vegades havia gaudit a llocs com Taizé. Un fruit de l’autèntic amor era per a ell –molt en sintonia amb el papa Francesc– l’alegria. És com un termòmetre per saber si allò que dius amor és autèntic. Ens diu: “Si la nostra vida no reflecteix l’alegria, si ens deixem ofegar per les contrarietats… és perquè no hem conegut prou l’amor.”
Permeteu-me una darrera frase d’ell, que penso ens la diria igual després dels anys que han passat que la va escriure: “Tot es resumeix en aquesta paraula: estimar. Ens ho recorda sant Agustí: “El mestre bo ens recomana tan sovint la caritat com l’únic manament possible. Sense la caritat totes les altres bones qualitats no serveixen de res. La caritat, en efecte, condueix l’home necessàriament a totes les altres virtuts que el fan bo.”
Amics, som a l’agost i malgrat les limitacions, podem gaudir de dies de família i de festes majors. No poden ser grans reunions ni grans actes: aprofitem l’ocasió per estimar amb alegria el petit cercle de gent propera!