Cal rconèixer JIM institucionalment perquè va ha estat un granollerí que ha deixat petja a la història a la ciutat

Granollers té una relació complicada amb les que han estat les seves figures artístiques més pregones. La polèmica ha acompanyat trajectòries com les del ceramista Antoni Cumella (1913-1985), el pintor Paco Merino (1948-2004), l’artista Jordi Benito (1951-2008) o l’historiador i crític d’art Manel Clot (1956-2016), entre molts altres. A nivell local ha costat d’entendre la dimensió d’aquests creadors o dinamitzadors i, massa sovint, han hagut de patir allò que “ningú no és profeta a la seva terra”, que els reconeixements els recollissin lluny de la capital vallesana. L’últim a incorporar-se a aquesta llista d’incompresos a casa seva és l’agitador cultural Joan Illa Morell, àlies JIM, desaparegut el desembre passat a 75 anys.

Una repassada al currículum de JIM serveix per posar en valor els temps en què Granollers va ser l’avantguarda de l’escena musical i artística del país i de l’Estat. JIM va ser al darrere del Festival Internacional de Música Progressiva (1971) que es va fer al camp de futbol de Palou –considerat com el primer Woodstock català i espanyol–; JIM va organitzar la primera Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró (1971), que, a més de catalans i espanyols, va permetre gaudir d’obres de francesos, italians, alemanys i britànics, i JIM va ser l’artífex del happening “Viatge a l’Alta Mongòlia” (1974), una acció surrealista de Salvador Dalí a la Porxada que encara recorden els que la van viure, cosa que demostra que l’art, si s’acosta a peu de carrer als ciutadans, continua i continuarà despertant sensacions i reflexions.

A partir dels anys 80, en JIM va caure en l’ostracisme institucional. En lloc de valorar-li que fos capaç d’enredar els franquistes a l’Ajuntament en iniciatives pròpies d’una ciutat oberta, democràtica i moderna, a en JIM se li penja l’etiqueta d’antic règim. A empentes i rodolons, però, JIM va continuar fent de les seves al marge dels canals oficials. Geni i figura.

A EL 9 NOU i en referència a la mort de JIM, l’artista Vicenç Viaplana va dir que “el que passa és que moltes vegades el tens a prop no es valora prou”. Ara és tard per a homenatges en vida, però govern i oposició a l’Ajuntament haurien d’esmolar el llapis per trobar com reconèixer JIM, un granollerí que ha deixat petja a la història a la ciutat.