El nostre horitzó és una ciutat cada vegada més inclusiva. Una ciutat que obre camins, genera oportunitats i confia en les capacitats i compromís de totes les persones.

Hi ha esdeveniments que ens expliquen qui som i, sobretot, qui i com volem ser. Aquesta setmana, Granollers torna a omplir-se d’handbol, d’emoció i de talent. Una cita molt especial: el Campionat del Món d’handbol amb cadira de rodes, que se celebra per primera vegada a Europa. Dotze països. Esportistes d’arreu del món. Cinc dies de competició al màxim nivell. I una ciutat que torna a obrir-se al món des d’allò que forma part de la seva identitat: l’esport i l’handbol. I, aquesta vegada, ho fem des d’una convicció ferma: la inclusió. El partit entre Espanya i Líbia / Griselda Escrigas A Granollers l’esport es viu amb passió. Generacions senceres, a les pistes, a les escoles, als clubs i a les grades. Forma part de la nostra història i també de moltes històries personals. I el Balonmano, també. Després d’uns Jocs Olímpics, d’un Mundial masculí i d’un Mundial femení en handbol, màximes competicions internacionals, aquests dies, al Palau competeix de nou al màxim nivell amb el Mundial amb cadira de rodes. Veure esportistes competir des d’una cadira de rodes genera gran orgull i respecte. Pel talent, per la constància, per l’exigència i per la superació. I encara més, tenir l’oportunitat de nou, de viure i veure competir el nostre esport al màxim nivell. Darrere de cada passada, de cada llançament, de cada aturada, hi ha hores d’entrenament i d’aprenentatge. Hi ha il·lusió. Hi ha objectius. Hi ha reptes. Hi ha un propòsit i determinació. Aquest és un dels grans aprenentatges de l’esport, i tant necessari al llarg de la vida: mirar, sempre, endavant. Marcar-nos una fita, visualitzar-la i treballar per arribar-hi. Aprendre a adaptar-nos, trobar noves maneres de fer i buscar escletxes quan calgui. Sempre es poden obrir nous camins. I en aquest camí necessitem referents. Persones que ens permeten obrir la mirada, comprendre, ampliar i imaginar noves possibilitats. Que facin que un infant, una persona jove o de qualsevol edat pugui mirar diferent una pista, una escola, una empresa, un escenari o qualsevol espai de la nostra societat i pensar: “Jo també puc ser-hi. Jo també puc fer-ho.” Perquè els referents eixamplen horitzons. Ens ajuden a imaginar-nos qui podem ser i allà on volem arribar. Aquesta mirada connecta plenament amb la nostra ciutat, la que som i volem continuar sent. Granollers és una ciutat diversa i plural. En orígens, llengües, edats, experiències, trajectòries, capacitats i també dificultats i diferències. Una diversitat que ens enriqueix i ens ha de fer créixer com a societat. Necessitem espais per visibilitzar la diferència i la diversitat. En l’esport, en l’educació, en la cultura, en l’empresa... En tots els àmbits de la societat. Volem que tota persona pugui participar, créixer i construir el seu propi projecte de vida a Granollers. I això també ens marca un propòsit com a ciutat. Tenim reptes al davant i molt camí per recórrer. Per fer-ho plegats. Amb les entitats, els clubs, les empreses, les administracions, els professionals i la ciutadania. Escoltant, aprenent i transformant. Amb perseverança. Amb la mateixa convicció que aquests dies ens ensenyen esportistes de tot el món: tenir clar on volem arribar i treballar cada dia per fer-ho possible. El nostre horitzó és una ciutat cada vegada més inclusiva. Una ciutat que obre camins, genera oportunitats i confia en les capacitats i compromís de totes les persones. Tenim reptes. Tenim determinació. I tenim molt camí al davant, per fer-lo plegats.

El nostre horitzó és una ciutat cada vegada més inclusiva. Una ciutat que obre camins, genera oportunitats i confia en les capacitats i compromís de totes les persones.

Granollers, seu del primer Mundial d’handbol amb cadira de rodes a Europa