Una nació industrial no és un parc d'atraccions on els jubilats són cada vegada més joves, els estudiants més vells, els horaris de treball més curts i les vacances més llargues

Notícia inesperada: Grècia, un país de la UE, legalitza jornades laborals de fins a 78 hores setmanals, 13 diàries de dilluns a dissabte. Quan en d’altres com França es parla de 34 hores en comptes de les habituals 40, frenades per raons com que 8x3 torns fan 24 hores i 8x5 dies les 40, contra l’àlgebra és difícil lluitar. A Europa i als països avançats, només els pagesos, cada cop menys, que treballen per compte propi depassen aquestes quantitats, perquè per ells, amb bestiar i cultius a càrrec, el diumenge també és laborable. Si algú més ho fa, es considera il·legal. A Grècia serà legal. Que passi això en l’àmbit comú de la UE demostra que el que es pregona que les desigualtats augmenten en comptes de disminuir és ben cert. Desigualtats que fan que molt pocs concentrin tanta riquesa com tota la resta. Explica com Elon Musk, apagant o deixant encesos els seus satèl·lits, influeix en la guerra d’Ucraïna. Com l’Índia amb esgarrifoses bosses de pobres es permet superar Rússia i enviar un coet finalment perdut a explorar la cara fosca de la Lluna. Com en una potència nuclear, Corea del Nord, es passa gana en contrast amb el ric Sud que tenen al costat. Aquest retorn de Grècia a l’esclavatge, perquè treballar en aquestes condicions per només sobreviure l’equipara amb un modern esclavatge, fa paradoxal que passi avui on va néixer la democràcia, on es va influir en Roma i en l’arrancada de la civilització occidental a través del Mediterrani, malgrat que també es recolzés amb el treball dels esclaus. Òbviament no tots els grecs en edat laboral treballaran les 78 hores, però que legalment es permeti i consideri és símptoma d’una situació. Els avenços tecnològics que poden permetre les 34 hores i alts nivells de benestar no arriben arreu. Pensem que en els anys 40-50 després de la Guerra Civil, també a nosaltres ens costava. Obrir una rasa a pic i pala, enterrar uns tubs o fer el clavegueram amb rajols, i tornar a tapar, podia suposar la feina d’una setmana d’una quadrilla de 10 homes a pic i pala. Aquesta mateixa feina ara la fa en un matí una retroexcavadora i dos operaris a peu d’obra. Si hi afegim la part proporcional de dissenyar-inventar i construir la màquina, rodes, ferros, mecanismes, etc., podem calcular mig dia més. És a dir, l’esforç físic per aconseguir els mateixos progressos s’ha reduït. Però compte, només en països avançats. A Bangla Desh, Mali o Afganistan encara moltes feines són manuals i poc valuoses. Grècia, a redós de la seva darrera crisi, també amb els incendis devastadors, va reculant en comptes de seguir l’estela del progrés. L’economia representa assolir a poc a poc equilibris a còpia d’anys, esforços i avenços que qualsevol incident pot alterar. S’ha de treballar, però si cada dia menys és perquè les màquines i altres avenços organitzatius fan que la producció del que necessita la població augmenti acompassadament regulada per les lleis de l’oferta i la demanda que va descriure el 1776 Adam Smith. Ara bé, no tots, individus ni nacions, poden seguir els ritmes frenètics actuals, per tant augmenten les desigualtats. Amb la informació a l’abast de tots i les economies d’escala, moltes petites empreses i comerços han tancat o bé només van tirant tapant forats. Internet és una botiga al mòbil que els fa competència. Els diners els han de fer grans empreses mercès a pregones facturacions donats els marges reduïts que són els que ofeguen les petites. Helmut Kohl, el canceller de la unificació alemanya, va indicar respecte al treball que “una nació industrial no és un parc d’atraccions on els jubilats són cada vegada més joves, els estudiants cada vegada més vells, els horaris de treball cada vegada més curts i les vacances cada cop més llargues”. Potser la va encertar amb Grècia però no amb França o la mateixa Alemanya. Els augments de productivitat, unitats de producte per hora treballada, pugen on es pot aplicar tecnologia. On no s’aplica s’ha de augmentar el treball manual per intentar seguir el ritme, malgrat quedar enrere a batzegades. Tornant als grecs, a qui tant devem, se’ls ha de desitjar que puguin revertir aquesta situació com més aviat millor i que mercès a la tecnologia i avenços compartits puguin retornar o acostar-se als estàndards europeus. Acabo esmentant que la tecnologia digital basada en el sistema binari dels 0 i els 1, que ens permet aquets darrers avenços, deriva de les reflexions de matemàtics i filòsofs com Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, donant voltes a la paradoxa del vell grec que deia que tots els grecs eren uns mentiders. La cosa es complicava perquè si ell era grec devia mentir i veritat no era perquè almenys un grec no mentiria. Sistema de base 2, on per exemple el número 196 s’escriu com 11000100, fonament dels ordinadors que ens porten el progrés, i que per confondre’ns més ara ja es volen superar amb computadors quàntics on ens diuen que la base és que una partícula estigui en dues posicions i en dos comportaments diferents en el mateix moment. Tecnologia d’avantguarda en un segle de desoris i desigualtats.

Una nació industrial no és un parc d'atraccions on els jubilats són cada vegada més joves, els estudiants més vells, els horaris de treball més curts i les vacances més llargues

Grècia, 78 hores setmanals; França, 34