Gripalitzem-nos!
Arran de les declaracions del conseller Argimon divendres passat al programa del Jordi Basté, ara estem dient tots que ja toca convertir la covid en una grip. Suma-li la notícia que només quedaran vigents de nou les restriccions a l’oci nocturn i la mascareta pertot i ens ha agafat a tots plegats una mica d’alegria. Potser perquè molts de nosaltres l’estem passant, la covid, o l’hem passada o ens ha dit la cunyada que es passa i que sí, que és com una grip. Jo discrepo una mica en això, la veritat, perquè jo l’estic passant ara i símptomes de grip, pocs, però de depressió, gairebé tots.
No em vull posar dramàtica, tampoc, que això de la covid, com la majoria de coses de la vida, cadascú la passa com pot.
Jo no en sé prou per afirmar si la covid és una grip o no. Sé que hi ha menys hospitalitzacions, és clar. I més vacunes. I que els contagis són exponencials, però que ho passes a casa, que fins i tot et fas tu el test d’antígens i notifiques el que et passa i et fas la diagnosi, la cura i et dones permís per tornar a sortir. I que això peta menys el sistema hospitalari i les UCI o que malgrat que hi ha morts –és clar, i no hi vull posar ni un pèl d’ironia, en això– també n’hi ha amb la grip.
No en sé prou, de veritat, ho confesso. De res no en sé prou, però de la covid, encara menys. Però sí que sé que hem de sortir d’aquest tema, que hem de tornar a parlar de la independència de Catalunya i que Espanya ens roba i que malament el Barça, si us plau, perquè jo ja no puc més de dades, d’índexs i de PCR.
Jo vull anar pel món sense res que tapi la cara i no tenir por d’abraçar ningú. I vull que cap restricció em restringeixi llocs, vols, números d’amics o horaris. I vull que els meus fills vagin a l’institut sense mascareta, si us plau, i oblidar haver-nos de fer un test cada cop que volem dinar amb els avis. I que les llistes d’espera per a tota la resta siguin tan llargues com normalment, no pas més.
Vull tornar a viure en aquella sensació irreal de llibertat i saber que cada hivern agafaré un refredat de Déu, o una grip o una covid i passaré uns dies entre la boira i els llençols i em quedaré afònica i faré recerca històrica de novel·les que vull escriure, mentrestant.
Jo no en sé prou per afirmar si la covid és una grip o no. De debò, no en tinc ni idea, ja us ho he dit només començar. Però també us dic, ben sincerament, que voto que sí a considerar-la com a tal, voto que sí a fer-ho veure i recuperar, tots plegats, el seny, la vida i l’anar tirant. I si pot ser, ara al febrer millor que al maig.