Escola i casal d'estiu són diferents, però es complementen en una de les seves funcions: guardar els infants

Començat el juliol moltes escoles s’han reconvertit en casals, proposta que evita deixar desprotegits infants que es queden sense recer perquè pare i mare treballen. Conciliar la vida professional amb l’atenció de fills i filles és un problema de la societat actual. No és un problema nou, però a cada època es resol de manera diferent i ara se sol optar per un casal o altra oferta lúdica i educativa que s’adeqüi al pressupost i a les expectatives dels pares i satisfaci els interessos o desigs dels infants. Escola i casal són diferents, però es complementen en una de les seves funcions: guardar infants i adolescents. L’escola té unes finalitats de transmissió de coneixements, de desenvolupament de la persona i de preparació per a la vida adulta que no es demanen al casal. Però la funció d’emparar, protegir o custodiar que fa l’escola durant tot el curs sí que es demana al casal d’estiu. És una funció conservadora, que no és pas poca cosa, i implica ocupar el temps dels infants fent una feina de protecció i cura in loco parentis. Monitores i monitors s’hauran de fer càrrec, responsabilitzar-se, dels infants del seu grup i vetllar per la seva salut física i psicològica, talment que ho farien pares i mares si poguessin passar aquest temps amb els seus fills o filles. Demanem a monitores i monitors que, a més de guaitar els infants, els acullin amb rialla ampla, siguin pacients, empàtics, polifacètics i divertits, que siguin ben parlats, atents, afables i respectuosos. Els exigim que atenguin les necessitats dels infants, que els coneguin i que els entenguin, que ens informin si hi ha hagut cap comportament que haguem de conèixer, que ens diguin si el nostre portava la gorra quan feia sol. Per demanar, que no quedi! La funció de guardar el tresor més preuat, els infants, la fa l’escola tot el curs, i ara, el casal d’estiu. El casal fa més fàcil l’organització de les famílies; pot ser espai d’educació per al lleure i de desenvolupament de capacitats creatives que potser a l’escola queden adormides; és un espai de socialització, de transmissió de valors, actituds i normes. El net de 6 anys, en sortir del seu primer dia de casal, va dir: “És la norma i l’hem de complir tots”, referint-se a una directriu de la monitora. Els infants aprenen que, en un entorn lúdic i de joc, també s’han de respectar, que en temps d’oci també hi ha instruccions i normes.

Escola i casal d'estiu són diferents, però es complementen en una de les seves funcions: guardar els infants

Guardar infants