Tres setmanes de guerra a Ucraïna estan fent saltar pels aires la recuperació de la coronacrisi

Tres setmanes de guerra a Ucraïna estan fent saltar pels aires la recuperació de la coronacrisi. L’atac militar rus, amb la complicitat necessària de les grans companyies energètiques i els especuladors financers, està demostrant les febleses d’una Unió Europea (UE) a la qual li costa molt poc anunciar increments de la despesa militar entre els seus estats i sembla que es prengui amb filosofia decisions estructurals que aturin l’encariment de l’energia, com ara desvincular el preu de l’electricitat del preu del gas. Tot plegat, a més, amb les urgències per descarbonitzar l’economia pel canvi climàtic i enmig d’un revolució digital que encara s’està paint. A més d’un ciutadà li recorden els patiments de les dues crisis del petroli, el 1973 i el 1978, que al país van coincidir amb l’enfonsament de la indústria tèxtil.

Tal com recullen les primeres pàgines d’aquesta edició d’EL 9 NOU, les dificultats a les petites i mitjanes empreses s’escampen com una taca d’oli. Amb preus de l’electricitat, el gas o el gasoil pels núvols, això els està obligant a aturar la producció, a prescindir de torns de treball o a reformular tota la seva activitat. En un context en què no es pot preveure a llarg ni a mitjà termini un cost tan elemental com el de l’energia, les inversions es guardaran al calaix. Aquest cercle viciós per la pèrdua de confiança voldrà dir més inflació, que a la vegada frenarà el consum de les famílies, que al mateix temps seran les que rebran l’impacte de l’augment de l’atur per l’ajustament de plantilles o una reducció de salaris per fer viables les empreses.

La UE ha de repetir amb els preus de l’energia la mateixa determinació que va demostrar amb la gestió de les vacunes contra la covid. Igual que contra la pandèmia, s’enfronta a un repte global en què ha de vetllar pels interessos dels seus ciutadans, a curt i a llarg termini. I això vol dir, per començar, canviar les regles que marquen els preus de la llum, el control dels anomenats beneficis caiguts del cel de les elèctriques, una aposta encara més decidida per l’autoconsum d’energies netes i renovables i un paquet de mesures d’urgència mentre no s’implantin aquestes reformes.