Hem anat ajornant la vida sense voler admetre que era una anul·lació
Dilluns 27 d’abril de 2020
Matí
Quaranta-cinquè dia de confinament. Algunes boires baixes deixen entreveure un halo solar que he gaudit gràcies a la finestra indiscreta de l’amic i veí Jordi Rodoreda. Felicito les Montserrats, Montses, Rats… Una altra celebració que queda ajornada. Hem anat ajornant la vida, sense voler admetre que no era un ajornament, sinó una anul·lació. Quan arribi la nova normalitat haurem de viure tot allò que hem posposat, però ho haurem d’aprendre a fer, sense oblidar allò que ens tocaria viure.
Dimarts 28 d’abril de 2020
Nit
Quaranta-sisè dia de confinament. Una unglada de lluna festeja Venus. Fa 16 anys que va morir el pare d’accident. Va ser molt dur no poder-me’n acomiadar, no veure’l ni tan sols mort per fer-li l’últim petó. Penso moltes vegades en els que se’ls ha mort algú durant la pandèmia. És difícil començar el dol quan la mort arriba com un cop de porta. El plor em va quedar engabiat al pit i, com un corc, em rosegava per dins cercant una sortida. El meu fill petit tenia 2 anys i mig. Li vaig dir que l’avi era una estrella, no estava preparada per parlar-ne. Passats uns mesos em va tornar a preguntar, però aquesta vegada va anar directe: “Digue’m la veritat!” Els nens no es conformen amb qualsevol resposta. Vam parlar-ne i ell, també, va poder començar el seu dol particular.
Dimecres d’abril de 2020
Migdia
Quaranta-setè dia de confinament. Núvols baixos enteranyinen el cel, però fa bonança. Quan no estàvem confinats els dimecres m’agradaven especialment, acabava les classes aviat i tenia molta estona per escriure. Ara tots els dies són fets d’un aliatge semblant, una fusió entre rutina i incertesa que hem après a donar per bona, però que a molts ens ha acabat desballestant el son. Darrerament somnio sovint. Es veu que li passa a molta gent. Aquesta nit he somiat que estava amb els amics del teatre, els quals tantes ganes tinc de veure. Estàvem fent una funció i ens faltava un actor –n’hi ha un que ha estat molt fotut, però que per sort ja és a casa– i em demanaven si podia fer el seu paper. Jo deia que sí, però no coneixia l’obra. I, de cop, em trobava davant d’un guió que havia d’interpretar sense saber per quina pàgina havia de començar. I passava endavant i enrere els fulls amb una angoixa vital, sabent que els meus companys esperaven la meva entrada per continuar i el temps es feia infinit i l’espera del públic, eterna. No soc analista de somnis, però la nostra vida ha esdevingut una tragicomèdia amb un guió indesxifrable.
Dijous 30 d’abril de 2020
Migdia
Quaranta-vuitè dia de confinament. Bufa un ventet aponentat que escampa el pol·len groguenc del pi salpebrant el pati. Però a les garses no els preocupa ni poc ni gaire, s’han fet les mestresses de la menjadora que hem col·locat a les branques. S’acaba l’abril i no em trec del cap la tornada de la cançó del Sabina: “¿Quién me ha robado el mes de abril? ¿Cómo pudo sucederme a mí?” Falten dos dies perquè s’obri la veda i poder sortir a caminar i a fer esport. Enyoro les caminades pel bosc.
Divendres 1 de maig de 2020
Tarda
Quaranta-novè dia de confinament. El vent gronxa la xeringuilla del jardí, que es remou coqueta en sentir la seva carícia i respon perfumant-lo amb una alenada de dolçor. Fa temps que vaig acumulant llibretetes on anoto: expressions, paraules, citacions… Ara ja són tantes que he decidit unificar-les. M’agrada trastejar amb els mots, és la meva col·lecció particular, els llegeixo, assaboreixo la seva musicalitat i els copio a llapis en el caixonet que els correspon.
Dissabte 2 de maig de 2020
Capvespre
Cinquantè dia de confinament. Matí assolellat i blau. Tinc mal de cap, continuo dormint malament i somniant. Em moro de ganes de fer una bona caminada, però prefereixo esperar a dilluns, que s’haurà esbravat una mica el delit.
Diumenge 3 de maig de 2020
Tarda
Cinquanta-unè dia de confinament. Fa un dia radiant, perfecte per acabar la lectura de la novel·la Canto jo i la muntanya balla, de la Irene Solà, mentre prenc el sol. M’ha agradat sobretot la seva creativitat narrativa a l’hora de donar veu a diferents elements naturals com ara els núvols o les trompetes de la mort. A través d’aquestes mirades diverses ens va mostrant un collage que confegirà un entorn rural de muntanya que esdevé més protagonista que la mateixa trama. Em venia especialment de gust aquest glop fresc de natura ara que n’estic tan assedegada.