Quantes vegades en un enterrament no heu pensat que tot allò li haurien d’haver dit en vida.

Dilluns 15 de febrer de 2021
Vespre
Plovisqueja. Tenim festa de l’escola. Pugem fins a la font del Borrell. Netegen el sotabosc. Gran notícia: la quantitat d’aigua recollida amb les pluges de l’any 2020 ha servit per recuperar la majoria dels boscos catalans de la sequera que portaven acumulada des de l’any 2016. No saben ni dissimular, encara no hem guardat les urnes i la Fiscalia ja ha recorregut el tercer grau dels presos i en demana l’ingrés immediat a presó.

Dimarts 16 de febrer de 2021
Nit
Caminem en un matí ventós. Els Mossos han detingut el raper Pablo Hasél al rectorat de la Universitat de Lleida (on s’havia tancat amb altres joves) per traslladar-lo a un centre penitenciari. Sembla que al rector no li ha agradat la manera com s’ha portat a terme aquesta reivindicació. Què volia? Una revolució que no es noti i sigui segura? Ha mort el poeta Joan Margarit. “La poesia és la meva manera d’estimar els altres.” No se m’acut cap altra motivació més important.
Al vespre hi ha protestes a moltes ciutats. La detenció de Hasél ha estat la guspira que ha encès el foc. La gent n’està molt farta. I els joves més. Quina mena de futur els estem deixant? La majoria dels qui surten a protestar no són delinqüents. Delinqüents són els que roben al poble amb total impunitat.

Dimecres 17 de febrer de 2021
Nit
Caminem, de mica en mica la llum va esgarrapant estona a la foscor. La forma com s’encara la mort té molt a veure amb com es viu la vida. Dies enrere la família d’Arcadi Oliveres, l’expresident de Justícia Pau i professor i activista social, feia saber que estava greument malalt i posava a disposició un espai virtual per a qui li volgués enviar algun missatge. Ho vaig trobar molt encertat. Quantes vegades en un enterrament no heu pensat que tot allò li haurien d’haver dit en vida. He vist un vídeo a Twitter on el Tortell Poltrona visita a l’Arcadi Oliveras i li explica que està molt feliç perquè li han trucat per dir-li que li ha tocat un viatge. “Per aquest viatge no necessites res, te’n vas amb allò posat. Només t’emportaràs allò que realment deixes. I és un viatge tan impactant que no tornaràs mai.” “On m’ha tocat a mi aquest viatge tan important si no he comprat cap número? I m’han dit que els números els tenia tots de naixement, perquè resulta que quan neixes ja tens tots els números de la sort i que, més d’hora o més tard, et toca el viatge.” “Tota la vida pensant a viatjar i resulta que el viatge més llarg i més important de la meva vida, va i arriba de sèrie.” “Que ningú no se senti discriminat que m’han avisat que tots vosaltres també teniu tots els números de la suerte i més d’hora o més tard us tocarà el viatge. Així que, vinga, estigueu tots contents. Viatge, viatge! Que tots tenim un viatge llarg a un lloc sorpresa!” El podeu recuperar al compte de la Marta Sibina Camps. Ningú com el Tortell per riure’s de la mort.
Aquesta tarda em posen la vacuna d’Astrazeneca. Estic convençuda que aquest ha de ser el camí per avançar. Però em fa sentir malament que em vacunin abans que a la mare, tant de bo la meva li servís. Segona nit de protestes.

Dijous 18 de febrer de 2021
Nit
Em fa mal el braç, prenc Paracetamol i vaig a treballar. Ahir una noia va perdre un ull a les manifestacions de Barcelona, presumptament per l’impacte d’una bala de foam disparada pels Mossos. No hauria d’haver passat mai! Quan tens molta feina, el millor és tenir un bon pla d’atac per enllestir-la. Tercera nit de protestes.

Divendres 19 de febrer de 2021
Nit
Sortim a caminar, ha nascut una flor de colza sola en tot un camp sembrat. Sempre n’hi ha d’haver alguna que marqui el camí, entre les flors també. Tinc reunió virtual amb el jurat del concurs de relats. Quart dia de protestes a diverses ciutats.

Dissabte 20 de febrer de 2021
Nit
Sortim a caminar. En pocs dies els marges han començat a estar guspirejats de groc i blanc arreu. Toca xafarranxo de combat: compres, neteja, roba… A la tarda fa sol, però no em moc de l’ordinador. Cinquè dia de protestes.

Diumenge 21 de febrer de 2021
Nit
Començo a llegir Les torres del cel de la Coia Valls. Després em poso a treballar. Al vespre se’ns ha escapat el Duc, el nostre Beagle, per descuit. Ens hem deixat la porta oberta del jardí i ha sortit. Ha estat poca estona, però vivim al costat de la carretera i hem patit molt. Per sort, ha quedat en un ensurt.