Quines ganes tinc d’abraçar els que estimo!

Dilluns 16 de març de 2020 Tarda Quart dia de confinament. Tinc bastanta tos i constipat. No surto de casa per a res. Em miro el jardí des de la finestra, l’enyoro. A la tarda tinc dècimes. Treballo una estona a l’ordinador, però poc, em sento cansada. He deixat de notar el gust i l’olor dels aliments, de normal tinc poc olfacte, però ara gens. Dimarts 17 de març de 2020 Tarda Cinquè dia de confinament. Continuo amb tos i constipat. Escric l’article al matí que és quan em trobo millor. A la tarda la febre m’ha pujat fins a 38. El bombardeig de notícies per tots els canals és constant, escolto el meu cos i pateixo que no vagi a més, avui em sento més cansada. Hem conegut la mort del pare d’una amiga. És molt trist no poder estar al seu costat en aquests moments, abraçar-los, dir-los que et sap molt greu i poder fer una bonica cerimònia de comiat. Dimecres 18 de març de 2020 Tarda Sisè dia de confinament. No em sento amb ganes d’escriure, prefereixo acabar de recollir l’altell. Al migdia torno a tenir dècimes. A les 8 de la tarda surto a picar de mans, ben abrigada. Sento els meus veïns que també piquen. Ens criden: “Fins demà.” I els responem: “Fins avui a les 9 amb la cassola.” Aquest vespre el rei fa un discurs, però a casa no se l’escolta ningú. Sortim a picar les cassoles, bé, en realitat és una aplicació de mòbil que ens han passat. El meu fill petit l’ha connectat a l’altaveu i se sent molt alt. Després ha posat la cançó de Bella Ciao també per l’altaveu, resulta molt adequat aquest himne antifeixista en aquest moment. Dijous 19 de març de 2020 Tarda Setè dia de confinament. Avui em sento molt cansada, continuo amb tos i constipat. Plego una estona la roba, no tinc ganes d’escriure. Al migdia estic a 38 de febre. Em passo el dia del llit al sofà, no tinc esma de res. Vaig bevent aigua calenta amb llimona i mel per estovar la gola. M’he instal·lat l’app de Sanitat Stop Covid-19 Cat. Penso que pot estar bé que hi hagi un registre de les persones que presentem símptomes. Avui és el dia de Sant Josep, el Dia del Pare. Trobo a faltar posar-me a fer crema catalana, com feia la iaia Vicenta, però no estic per fer gran cosa i, per si de cas, millor que no toqui res de la cuina. Divendres 20 de març de 2020 Tarda Vuitè dia de confinament. Continuo tenint dècimes. Tot i que encara estic molt cansada, tinc menys tos i constipat. Avui és el primer dia de la primavera, quines ganes de sortir a caminar pel bosc. Cada dia parlo per telèfon amb la mare per saber com està, viu sola, aquests dies no l’anem a veure, però estem en contacte amb ella. Cada dia també parlem amb el meu fill gran, viu a Madrid i encara està treballant. Inevitable no patir per la meva mare, pel meu fill i la seva parella, per tots els que m’estimo que no paren d’enviar-me missatges a veure si em trobo millor. Dissabte 21 de març de 2020 Tarda Novè dia de confinament. Després d’una setmana avui és el primer dia que no tinc febre i he recuperat, en part, el sentit del gust i l’olfacte. Continuo sentint-me molt cansada. Rebo molts missatges d’amics i coneguts, m’emociono. No em puc estar quieta, poso les cortines de l’altell a rentar. Una de les tietes m’envia un vídeo i em poso a plorar. Fa dies que, junt amb el tiet, cus material sanitari des de casa: bates i mascaretes. La mare també fa bates per a l’Hospital de Granollers. El virus s’estén més de pressa a Espanya que a Itàlia. Itàlia ha decidit aplicar el confinament total, tancant totes les activitats que no són essencials. El president de Catalunya fa una setmana que ho demana, aquest és el preu de no ser un país. Vespre Aquest vespre ha sortit el president espanyol a fer un discurs tan llarg, com buit de contingut. Estic cansada de veure que en aquest estat s’escolta més els militars que els científics. Aquest país no em representa. Diumenge 22 de març de 2020 Vespre Desè dia de confinament. El dia és lluminós, fa sol i és el segon dia que no tinc febre. Després de dutxar-me em poso una estona a l’ordinador. Aquest migdia segueixo la presentació on line del Martí Gironell i la Núria Pradas parlant de Tota una vida per recordar. Ha sigut molt interessant. El sistema sanitari català podria entrar en col·lapse la setmana vinent. Avui hem començat a fer videotrucades amb la meva mare, molt millor que només sentir-nos la veu. Aquest confinament ens hauria de fer repensar la vida. Quines ganes tinc d’abraçar els que estimo!

Quines ganes tinc d’abraçar els que estimo!

Hem de replantejar-nos la manera de viure