Hi fregaria el cor amb molta cura perquè m’amorosís la vida

Dimarts 25 de febrer de 2020 Vespre El jurat del Concurs Relats Ricard Pujolràs ens hem reunit per decidir el veredicte. No és senzill valorar textos, a banda d’una vessant més acadèmica, l’escriptura és art i, inevitablement, té una part subjectiva. Tan subjectiva com que jo prefereixi un quadre de Klimt a un de Kandinsky; o que sigui més de Picasso que de Miró.... Dimecres 26 de febrer de 2020 Tarda M’espavilo a acabar el Dietari per enviar-lo. No sé a quina hora acabarà la reunió d’aquesta tarda, ni si estaré d’humor per escriure, millor no donar avantatge a l’atzar. Nit Fins i tot les reunions es mereixen una segona oportunitat. Aquesta tarda alguns veïns de Vilamajor hem organitzat una segona trobada per debatre i informar sobre el nou centre de joves migrats sols al poble, hi ha participat representants dels ajuntaments de Sant Pere i Sant Antoni, d’Eduvic i de la Generalitat. Per sort, l’estructura de la reunió en petits grups amb un moderador-portaveu ha afavorit un clima de diàleg i de respecte, s’han pogut debatre i demanar informació sobre qüestions que neguitejaven als assistents. A més, els mediadors han ajudat que no es caigués en la crispació i la mala educació de la reunió de l’11 de febrer. Després de molts nervis, marxo a casa orgullosa i convençuda que som molts més els que ens sentim còmodes amb aquesta manera de relacionar-nos: escoltar, respectar, parlar i mirar de comprendre els diferents. Aquest poble sí que em representa! Dijous 27 de febrer de 2020 Nit Surto de casa aviat, no és senzill aparcar a prop del carrer Roger de Flor de Granollers. M’han demanat que formi part del jurat dels 39ns Jocs Florals de l’Escola Municipal Salvador Llobet com a representant del món de les lletres. Em fa il·lusió veure que tenen un raconet a la biblioteca dedicat a la meva feina d’escriptora. L’escola és un dels motors de la societat. Sens dubte el model lingüístic d’immersió de Catalunya és un model d’èxit. La llengua catalana viu en inferioritat i necessita que se la protegeixi, però sobretot, necessita que se l’estimi. Només tenim bona cura de les coses que estimem, per això valoro tant aquesta tasca escolar d’aprenentatge de la lectoescriptura i del gaudi que representa. Em sento còmoda entre mestres i pares, és l’entorn on m’he mogut durant mitja vida. Gaudeixo escoltant i observant els treballs finalistes dels alumnes d’EI 4 fins a 6è. La deliberació no ha estat gens senzilla, tot i l’organització impecable, han calgut gairebé cinc hores de feina i debat per acabar decidint els guanyadors de les diferents categories i modalitats, val a dir que el nivell era molt alt i això diu molt de l’escola i de la feina que estan fent els professionals que hi treballen. Qui sap si entre aquests nens i aquestes nenes el dia de demà hi haurà algun escriptor o alguna escriptora. Divendres 28 de febrer de 2020 Tarda Fa estona que he tornat de caminar, després de penjar el Dietari i esmorzar pujo a l’altell. Estic a l’ordinador quan sento que toquen el timbre. Baixo pensant que s’hauran equivocat. I de sobte, arriba la felicitat! Abraçar el meu fill gran després de quasi dos mesos sense veure’l és fantàstic. El dia s’ha tenyit de colors i de matisos més dolços. Sé que moltes mares estan molt més temps sense veure els seus, però cadascú se sent de la seva enyorança. He anat a dinar amb els meus fills. Asseguda davant d’ells me’ls miro amorosa, contemplant la complicitat de les seves converses. Voldria guardar la pel·lícula d’aquest moment i que se’n pogués conservar l’olor. La guardaria zelosament en aquella vella caixa dels tresors que teníem quan eren petits, al costat d’aquell ou de formiga que observàvem amb una lupa com deixava traslluir la petita larva que hi havia dins; o com aquella closca verda d’ou d’estornell, que custodiàvem com si es tractés d’una porcellana exquisida... O potser encara millor, guardaria aquest instant tan tendre amb totes les vostres coses: la pinça del vostre melic; el braçalet de l’hospital; les vostres dents diminutes; o les últimes pipes que vàreu abandonar en fer el triple salt mortal a la infantesa ... I de tant en tant, obriria la caixa dels tresors per amarar-me d’aquest moment tan dolç, hi fregaria el cor amb molta cura perquè m’amorosís la vida. Dissabte 29 de febrer de 2020 Tarda Gràcies a tots els que avui heu anat Perpinyà, una part del meu cor és avui a la Catalunya Nord.

Cadascú se sent de la seva enyorança

Hi fregaria el cor amb molta cura perquè m’amorosís la vida