Que complicat que resulta pensar que torna a ser 1 d’octubre

Dimarts 1 d’octubre de 2019 Nit Que complicat que resulta pensar que torna a ser 1 d’octubre. Al matí he anat a l’escola. Però, a l’hora de dinar, he fet poble. Organitzaven una arrossada a la plaça 1 d’Octubre. Cal que ens fem costat uns als altres, sense aquest caliu que ens esperona, no podrem aconseguir cap fita important. He tornat a casa per escriure fins a mitja tarda. Inauguraven un mural d’homenatge que han fet un grup d’artistes de Mataró i tenia ganes de ser-hi. Uns parlaments i una baixada amb torxes fins a Sant Antoni han servit per acabar un dia, si més no, difícil de pair. Altra vegada ens hem reunit a la plaça 1 d’Octubre. Hi ha hagut parlaments, fotografies, música... Elements imprescindibles per sentir-nos agombolats en aquest moment. Dimecres 2 d’octubre de 2019 Migdia Hem sortit a primera hora, encara era fosc. Sé que avui serà un dia llarg i molt intens, i necessito relaxar-me. Que se’t faci clar a dins del bosc és un autèntic espectacle. Caminar una horeta. Arribar a casa. Esmorzar tranquil·la. Una dutxa. I a peu cap a l’escola. Nit Presentar Sal roja a la Llibreria Alibri de Barcelona i veure que ha vingut gent de fora per acompanyar-te, gent amb la qual parles sovint per les xarxes, és molt emotiu. Tenir el goig d’estar acompanyats per una presentadora de luxe com la Maria Carme Roca és la cirereta del pastís. M’assec, contenta i agraïda, en aquesta taula on altres vegades he vingut a escoltar companys escriptors parlant del seu llibre. I em deixo portar per plaer d’una conversa amb amics, amb tota la intenció de viure al màxim el moment present, sense pensar, que en acabar ens queda la tornada, i que demà tornarà a ser un dia atapeït. Dijous 3 d’octubre de 2019 Tarda Arribo de l’escola. Preparo les coses. Em dutxo i em canvio. Aprofito el viatge de baixar el meu fill petit a l’estació i me’n vaig cap a Barcelona amb tren. He quedat amb la Mònica Socías de La República TV per gravar una entrevista sobre Sal roja. Arribo molt abans. Així puc estirar les cames. M’adono que no porto cap llibreta, entro a una papereria a comprar-ne una. M’assec a una cafeteria acollidora i em demano un suc de taronja, que em servirà de dinar juntament amb el cafè amb llet que he pres abans de marxar. Encara tinc temps de treballar una estona en la presentació de demà. Surto tard de gravar l’entrevista. És un plaer quan trobes professionals que et fan sentir com a casa i aconsegueixen que tot resulti senzill. Torno cap al tren. Hi ha dies que tenen tant farciment que podrien ser dobles. He hagut de córrer per arribar a tot, però em sento feliç per haver pogut gaudir del moment. Divendres 4 d’octubre de 2019 Vespre Aquesta tarda he presentat El primer piteu de l’Alfons Cama a Santa Maria de Palautordera. Una novel·la situada al segle XIV que ens endinsa en la història d’aquells que van portar de terres franceses la tècnica de fabricació del drap de Peiteu –de Poitiers– i que va donar aquest sobrenom als habitants de Sant Llorenç de Morunys. “Esteu tots bé?” És el meu fill gran. Ha rebut una enigmàtica trucada, suposadament, des de l’Hospital Clínic. Vivim uns minuts d’angoixa fins a localitzar als membres del nostre entorn més proper. Afortunadament, tot queda en un ensurt. Dissabte 5 d’octubre de 2019 Vespre He estat convidada a la X Fira Liberisliber, la fira d’editorials independents que se celebra a Besalú, per anar a signar a la parada de l’Editorial Gregal. El matí s’ha llevat lleganyós, però ha decidit espolsar-se la mandra i confabular-se amb tots els que ens hi hem aplegat per fer que el dia fos especial. Menjar de cara al meravellós pont romànic, en el pati d’un restaurant. Perdre’s pels carrerons. Contemplar el Fluvià baixar mansament, com nosaltres. Admirar les flors de nyàmeres que ribetegen de groc les vores del riu.... Sempre m’han encisats pel seu color brillant. No sabia, però, que els tubercles de les patates de canya –com també se les anomena– no només són comestibles, sinó que estan molt ben valorades pels grans xefs de casa nostra. Doncs, sí, a part de les seves boniques flors, ens ofereixen un aliment saludable amb què es poden fer, entre altres coses, delicioses cremes. Us haig de confessar, que jo encara no les he provat. Gaudir d’un poble amb l’encant de Besalú, que les parades de llibres governin el carrer, que hi hagi visites guiades, concerts, tallers... és una definició de dia perfecte.