La intensitat de les emocions que et fa viure. I les reflexions

Dilluns 22 d’agost de 2022 Capvespre A la tarda ha caigut una gotellada. He acabat Mirall trencat, de Mercè Rodoreda (Club Editor, 2016). Cada relectura és diferent, com ho és un viatge al mateix lloc. En cada ocasió descobreixes racons nous i ho fas amb els ulls d’aquell moment. L’he gaudit moltíssim i m’he fet el propòsit, com quan t’acomiades d’una ciutat que t’ha enamorat, de tornar-hi. N’he subratllat cada pàgina, començant pel pròleg, on diu això parlant de la creació d’una novel·la: “Reflecteix el que l’autor porta a dintre sense que gairebé sàpiga que va carregat amb tant de llast.” M’enamora tot: l’estil, com juga amb les paraules, la seva capacitat de recrear espais –com el jardí i la torre de Sant Gervasi– tan reals i tan onírics alhora. La intensitat de les emocions que et fa viure. I les reflexions: “[...] hi ha gent que amb un record en té per tota una vida.” Dimarts 23 d’agost de 2022 Tarda Baixem a Sant Pere de Ribes a veure la Teresa. Fa gairebé 40 anys que ens coneixem i hem estat capaces de compartir molts moments diferents: la joventut, la universitat, els moments en què ens crèiem invencibles i teníem tots els camins oberts i poques preocupacions; els casaments i els fills petits, la projecció d’un futur que creiem controlar i la maduresa, els fills grans i alguns canvis de parella. És bonic, sentir-nos tan a prop com sempre. Dimecres 24 d’agost de 2022 Tarda De petita, pensava que amb tantes persones al món (actualment 7.900 milions) era impossible que no n’hi hagués de repetides. Ara, uns científics han descobert que algunes estan repetides i que passa perquè comparteixen part del seu ADN. S’assemblen en trets de la cara, el pes, l’alçada, el coeficient intel·lectual... fins i tot en el comportament. Hi ha només 16 malalts amb la covid a les UCI catalanes, la xifra més baixa de la pandèmia. Dijous 25 d’agost de 2022 Tarda Sortim a caminar. De tornada ens parem a fer el cafè a Can Pau, a Sant Antoni de Vilamajor. El David Muñoz, músic i veí de Vilamajor, m’ha fet arribar la banda sonora que ha compost inspirada en Sal roja (Columna, 2019). Em fa feliç pensar que la lectura de la novel·la l’hagi inspirat per crear aquesta fantàstica composició per a piano i corda. Divendres 26 d’agost de 2022 Vespre Hem canviat de ruta, hem anat fins al Roure Gran. Hem baixat a veure la font i la bassa, que gairebé no té aigua. Fa un any la vam fotografiar i era tota verda, coberta de llenties d’aigua, una brillant pel·lícula vegetal. Ara, tan sols s’hi veu el llot marronós del fons. Alexia Putellas ha rebut el guardó a millor futbolista europea per segon any consecutiu. A la tarda he anat a l’òptica i he provat les lentilles progressives. Tota una aventura! Però si una cosa tinc, per bo i per dolent, és la persistència o dit d’altra manera, la tossuderia. M’he proposat aconseguir acostumar-m’hi i no llenço la tovallola. Marxo cap a casa contenta i amb les lentilles posades després d’unes quantes proves. Avui a Ràdio 4 han emès l’entrevista de Llaços de sang (Columna, 2022) que ens va fer la Rosa de Diego per al programa Llibres, píxels i valors. Quin privilegi que et facin una entrevista de gairebé una hora i tan ben preparada. El drama ha vingut amb el crepuscle, la lentilla dreta s’ha portat molt bé i me l’he tret sense problema, però l’esquerra no hi ha hagut manera. Farta de provar-ho, ho he deixat per no fer-me més mal i me n’he anat a dormir després de posar-me moltes gotes, esperant que la nit obrés el miracle. Dissabte 27 d’agost de 2022 Tarda Continuo l’aventura. Tenia intenció d’anar a caminar, però no he trobat la lentilla per enlloc i tinc l’ull bastant enrabiat, de manera que m’he quedat a casa. Fa un matí xafogós, amb una sortida de sol rogenca. A la tarda ha caigut pedra, per sort ha durat ben poc i no ha fet mal. Un de cada quatre municipis de Catalunya ja pateix restriccions d’aigua. Abans-d’ahir, el Congrés espanyol va aprovar el decret de mesures d’estalvi energètic. Però crec que ens han tornat a marcar un gol per l’escaire. Continuo llegint i gaudint del deliciós Viatge a Catalunya, de Josep Pla. Diumenge 28 d’agost de 2022 Tarda Sembla que tinc l’ull millor. Estic pràcticament segura que la lentilla em va caure sense que me n’adonés, tot i que no l’he trobat. Per sort, en cap moment m’ha significat un problema per continuar llegint. Ahir va morir l’escriptor i crític literari Vicenç Pagès i Jordà. Recordem-lo llegint els seus llibres.

La intensitat de les emocions que et fa viure. I les reflexions

“Hi ha gent que amb un record en té per tota una vida”